Bihzad, miniatures perses

 
n. entre 1450 i 1460–Tabriz (Iran), vers 1535
Activitat: Pintura   Grup4-Art                                                  
Àrea: Imperi safàvida (Iran)
 
El rei Darios i el cavallerís

El rei Darios i el cavallerís

D’aprenent a mestre

Kamal ad–Din Bihzad (o Behzad), orfe d’infant, va créixer sota l’empara de Mirak, un pintor i cal·lígraf a la cort del sultà Hussayn Bayqara, a Herat (Afganistan), destacat centre de cultura islàmica. El 1500 el seu contemporani Khwandamir el citava entre els artistes d’Herat, però inferior a Qasim Alí; en canvi, el mateix historiador, el 1524 el reconeixia ja com el millor dels pintors.

Entre els safàvides

Probablement vers el 1507 va marxar d’Herat per passar uns anys a Bukhara (Uzbekistan) abans d’instal·lar-se a la capital dels sobirans safàvides, a Tabriz. Va treballar pels emperadors Ismail i Tahmasp. El primer el nomenà cap de taller reial que confeccionava els manuscrits il·lustrats, responsable de cal·lígrafs, pintors i altres artesans.

L’anècdota

Segons la tradició, l’emperador Ismail el tenia en gran estima. Per això, el 1514, durant la campanya contra el sultà turc Selim I, abans de la batalla de Chaldiran, Ismail va amagar-lo juntament amb el seu cal·lígraf favorit dins d’una cova. No volia que fossin capturats pels turcs si era derrotat. Va perdre la batalla, però conservà el seu pintor.

Josep i la dona de Putifar

Josep i la dona de Putifar

Un fet destacat, Miniatures del Jardí dels fruits (Bustan)

Els experts accepten com a obra indiscutible de Bihzad –inclou la seva signatura- les il·lustracions realitzades el 1488 i 1489 pel llibre del Bustan, pertanyent al sultà Hussayn Bayqara  (ara conservat a la Biblioteca Nacional del Caire). Les seves imatges es caracteritzen per l’equilibri compositiu i la vivor de les figures, individualitzades, amb expressions i postures que defugen l’estereotip. Renova les escenes, ara extretes de la vida quotidiana del seu temps, amb realisme. Manifesta el gust pel detall i fa servir una rica paleta, creant contrastos cromàtics suggeridors.

Tria d’obres

Altres manuscrits il·lustrats li han estat atribuïts per les coincidències d’estil, com El llibre de la victòria (Zafarnama, 1467); La conferència dels ocells (Mantiq al-tayr, 1483); i El jardí de les roses (Gulistan, 1486).

Anuncis