Francesc de Verntallat, contra els abusos senyorials

 
Sant Privat d’en Bas (Vall d’en Bas), entre 1420 i 1425 – Sant Feliu de Pallerols, entre 1494 i 1500
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Corona d’Aragó
 
Un noble entre remences

De la baixa noblesa rural, de la categoria dels donzells, va casar-se amb Anna Noguer, una pagesa rica, però remença. Amb els anys, Verntallat esdevindria el principal cap del remences, camperols adscrits a les terres que treballaven dels senyors i que només podien abandonar pagant-ne un rescat. A més, estaven sotmesos legalment a vexacions dels propietaris de les terres, conegudes com els sis mals usos, i a altres càrregues econòmiques i laborals.

Conflictes

La crisi econòmica i política de la Catalunya del segle XV desemboca en una llarga guerra entre el rei Joan II i la Generalitat, entitat que agrupava les oligarquies del país. En el conflicte els remences prenen part a favor del rei. Verntallat controla la Garrotxa i part de les comarques veïnes. Mitjançant una guerra de guerrilles, va dificultar les campanyes enemigues i fins i tot ocupà el castell d’Hostoles i poblacions com Santa Coloma de Farners (1463) i Ripoll (1464).

Signatura de Francesc de Verntallat

Signatura de Francesc de Verntallat

La frase

“Car la meva llança no s’ha aixecat per anul·lar les remences ni altres drets, sinó per demanar al … senyor rei … que donés drets i sentència de justícia als uns i als altres homes de Catalunya” (extret de la carta de Verntallat al prior de Casserres).

Vescomte d’Hostoles, per un temps

En acabar la guerra (1472) la fidelitat de Verntallat a la monarquia fou recompensada amb el nomenament com a vescomte d’Hostoles (1474), la qual cosa el convertí en membre de l’alta noblesa. Aquest fet no afeblí els seus lligams amb els remences. En temps de Ferran, el Catòlic, successor de Joan II, va perdre el seu alt títol nobiliari (1481).

Un fet destacat, la Sentència arbitral de Guadalupe

La pau no havia resol el problema social, i els remences s’alçaren contra els senyors el 1484. Verntallat va prendre altre cop el castell d’Hostoles, però no intervingué en nous fets bèl·lics, ara a càrrec d’un altre cabdill remença Pere Joan Sala. Verntallat, en canvi, buscà una solució negociada. Ja el 1482 havia viatjat a Còrdova per entrevistar-se amb Ferran II. El 1486 fou un dels remences que signaren la Sentència arbitral de Guadalupe que posava fi al problema agrari. Tanmateix, li fou prohibit tornar a Catalunya fins 1488, potser per minvar el seu protagonisme.

 

Per saber-ne més:

Joaquim de Camps i Arboix. Verntallat, cabdill dels remences. Barcelona, 1955

Miquel Freixa. Francesc Verntallat, cabdill dels remences. Barcelona, 2010

Francesc de Verntallat i els remences [programa “En guàrdia”, de Catalunya Ràdio, 2011]http://www.catradio.cat/audio/539520/369—Francesc-de-Verntallat-i-els-Remences