Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe i cronista

 
Puente la Reina (Navarra), 1170-riu Roine (França), 1247
Activitat: Història. PolíticaGrup3-Lletres                                                   
Àrea: Regne de Castella i Lleó
 

De Navarra a Toledo

S’instruí amb el seu oncle, Martín de la Finojosa, bisbe de Sigüenza, i després va estudiar dret a Bolonya, i teologia a París. Tornat a Castella, fou conseller del rei Alfons VIII, gràcies al qual fou nomenat bisbe d’Osma (1208) i arquebisbe de Toledo (1209).

La primacia de Toledo

Jiménez de Rada recuperà el títol de primat d’Espanya, reivindicant així la seva superioritat enfront les altres arxidiòcesis, cosa que generà constants conflictes jurisdiccionals. Va enfortir la seva seu, n’augmentà l’extensió amb les conquestes fetes als musulmans i fou el responsable de la nova catedral, iniciada el 1226.

La lluita contra l’infidel

Guerrer i diplomàtic, davant la invasió almohade va participar en la croada que féu possible la victòria de las Navas de Tolosa (1212). Anys més tard el papa Honori III va voler reprendre aquesta empresa, amb l’arquebisbe com a llegat, però sense èxit. El primat va impulsar noves campanyes, amb fracassos com Càceres (1217) i Requena (1218), i conquestes com les de Cazorla i Quesada (1231).

Un fet destacat, De rebus Hispaniae o Historia Gothica

Jiménez de Rada també és autor d’una important producció historiogràfica, entre la qual destaca la Historia Gothica, una història d’Espanya des dels seus orígens llegendaris amb Jafet, fill de Noè, fins el 1243. Segons ell, Espanya es funda amb els visigots, dels quals els regnes d’Astúries, Lleó i Castella en són els hereus, i per tant són els més estudiats si bé també inclou les genealogies dels altres regnes peninsulars. A diferència d’altres cròniques, pren en consideració les fonts àrabs.

L’anècdota

La dura pugna amb l’arquebisbat de Tarragona, disputant-se la diòcesi de València, va provocar la seva excomunió pel sínode tarragoní de 1241. Jiménez de Rada acudí a Roma, on el papa Gregori IX va anul·lar la pena. Després la diòcesi va passar a mans del primat, però anys més tard, Roma va adscriure de manera definitiva la diòcesi a Tarragona.

La frase

Naixement a Navarra, formació a Castella, seu toledana, estudis parisencs, mort al Roine, sepultura a Huerta, repòs al cel, de nom Rodrigo” (epitafi a la tomba de l’arquebisbe, a Huerta (Sòria)).

Anuncis