Kahina, l’heroïna berber

Algèria, s. VII-Algèria, principis del segle VIII

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Àrea: Exarcat d’Àfrica

 

L’expansió islàmica

Des de l’Egipte conquerit (641), els musulmans enviaren expedicions militars cap a l’oest, per prendre la resta de territoris bizantins del nord d’Àfrica. Tot i la seva victòria davant les forces cristianes, el Magreb no s’integrà automàticament a l’imperi islàmic a causa de la resistència de la població berber, sobretot d’algunes tribus de les muntanyes Aures (Algèria), liderades per una dona anomenada Kahina.

Noms i sobrenoms

Sembla que el seu nom real era Dihya, o bé una de les seves variants: Daya, Dehiya, Damya… La forma per la qual se la coneix és Kahina, un malnom àrab, que significa  profetessa o fetillera, al·ludint a les seves suposades dots de vident i bruixa. La seva biografia és confusa perquè s’hi barregen dades reals i llegendàries, i així no hi ha acord sobre l’edat, orígens i religió —alguns diuen que era jueva, altres, cristiana o animista.

Un fet destacat, la batalla d’Oued Nini

Kahina, escollida cap pels berbers d’Aures, va baixar d’aquelles muntanyes prop d’Oued Nini (Algèria) per enfrontar-se amb l’exèrcit invassor dirigit pel general Hassan ibn Numan. Després de la victòria de Kahina, els sarraïns van retirar-se cap a l’est, i per tant, s’aturà l’expansió islàmica pel Magreb.

La guerra continua

Durant alguns anys, Kahina aconseguí mantenir la seva independència. De tota manera, des de Tunis, un cop ocupat definitivament aquell territori el 698, Ibn Numan va reprendre la conquesta. Segons alguns cronistes medievals, Kahina va practicar una política de terra cremada. Feia destruir camps i viles a les valls per tal d’avortar l’ofensiva.

El final

Estàtua de Kahina (Baghaï, Algèria)

Estàtua de Kahina (Baghaï, Algèria)

La batalla definitiva es produí prop de Tabarqa (Algèria), vers el 703. Ibn Numan va vèncer les tropes berbers. D’acord amb les fonts àrabs, abans de la batalla, Kahina hauria manat als seus dos fills que s’incorporessin a l’exèrcit musulmà, per garantir la continuïtat de la família, vista la desproporció de forces. Les cròniques  divergeixen sobre el final de Kahina: s’hauria suïcidat o bé hauria mort lluitant i el seu cap enviat al califa de Damasc.

L’anècdota

La controvertida figura de Kahina ha estat usada al llarg de la història del Magrib per historiadors àrabs, berbers o francesos, amb propòsits ben diferents. Darrerament els activistes amazics la rememoren per subratllar l’antiguitat del seu poble, anterior a l’arribada dels àrabs. Una estàtua va ser aixecada per reivindicar l’heroïna berber a la ciutat de Baghaï (Algèria) el 2003. Alguns van considerar l’acte una blasfèmia en honorar una dona que s’havia oposat a l’expansió de l’Islam.