Prous Boneta, la beguina occitana

 
Saint Michel de la Cadière (França), 1296 o 1297-Carcassona (França), 1328
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Regne de França
 

Infantesa

Nascuda en un poblet de la diòcesi de Nimes, quan tenia set anys el seu pare, Durand Bonet, va instal·lar la família a la ciutat de Montpeller. Nena amb una religiositat molt viva, als nou anys Prous va fer vot de castedat i uns mesos més tard va viure la seva primera experiència mística.

Un nou corrent religiós

Ja adulta, es féu beguina, és a dir, va viure en comunitat amb la seva germana Alisette i una companya, Alaraxis, dedicades a la vida de pregària, sense integrar-se en cap congregació religiosa. Casa seva esdevingué un lloc de trobada de grups heterodoxos que es movien pel Llenguadoc inspirats pel franciscanisme espiritual, sobretot entre 1317 i 1325, quan el papa Joan XXII perseguí aquests grups subversius que predicaven el retorn a la simplicitat evangèlica, contraris al poder mundà de l’Església.

Un fet destacat, la Confessió

El 1325 fou detinguda per la Inquisició amb les seves companyes i empresonada a Carcassona. De forma insòlita, no esperà l’interrogatori sinó que de manera voluntària el 6 d’agost va exposar la seva doctrina en la Confessió, una autobiografia espiritual. Hi defensa la seva llibertat d’esperit, Prous es veu com a portadora de l’Esperit Sant, transmissora d’un nou missatge cristià de salvació que ha de deixar enrere l’Església corrumpuda que ha traït la seva missió, inútil ja com a intermediària entre Déu i els fidels.

 

Carcassona, Torre de la Inquisició

Carcassona, Torre de la Inquisició

La frase

“Deia ella que tot home i dona , ja fos cristià, jueu, sarraí o altra cosa, que cregui en l’obra de l’Esperit Sant serà salvat. Va dir també que les cartes, les pregàries als sants, l’Evangeli, els parenostres i les bones obres dels profetes i altres homes sants poden ser llegits a les esglésies per lloar Déu i com a memorial de Déu i dels sants, però els sagraments no s’han de celebrar, i si se celebren no tindran cap valor” (extret de la Confessió).

El final

Boneta va estar reclosa a la presó de Carcassona durant tres anys. Vist que no va voler retractar-se de les seves idees fou condemnada a morir a la foguera, acusada d’heretge i d’heresiarca, o sigui, cap d’una secta d’heretges. Seguint el criteri del papa, per tal d’evitar avalots la pena no s’executà a la ciutat natal on havia exercit el seu magisteri, fou cremada a Carcassona.