Lorenzo Ghiberti, esculpint el paradís

 
Florència, 1378?–Florència, 1455
Activitat: Escultura   Grup4-Art                                                        
Àrea: Florència
 

Concurs

Format en el taller del seu padrastre orfebre,  després d’una breu estada a Pesaro, va tornar a Florència el 1401 per prendre part en el concurs públic on s’escolliria l’escultor de la segona porta de bronze del baptisteri de la ciutat. Cada candidat hauria d’executar un relleu amb el sacrifici d’Isaac, a presentar l’any següent. Per bé que hi participaren artistes ja consagrats, com Filippo Brunelleschi o Jacopo della Quercia, ell en fou el guanyador. Va signar el contracte el 1403, però no va concloure la porta decorada amb 28 escenes del Nou Testament fins el 1424.

Autoretrat

Autoretrat

Fama

La victòria en el concurs va donar-li fama. Això va aportar-li nous encàrrecs d’escultor, orfebre, dibuixant de vitralls o arquitecte; amb aquesta última tasca va millorar la seva consideració social. El seu taller, on treballaren figures senyeres com Uccello, Donatello o Michelozzo, esdevingué un dels més importants de la ciutat, i ell va enriquir-se. El 1443 fou elegit membre dels “Dodici Buonomini”, un dels dos consells vinculats al govern de la ciutat.

Tria d’obres

Sant Joan Baptista (1416) i Sant Mateu (1423), dues estàtues de bronze per a l’església d’Orsanmichele (Florència), dels patrons del gremi de mercaders de teles i dels banquers, respectivament; Baixrelleus del baptisme de Jesús i de la captura de sant Joan Baptista (1427, pila baptismal de la catedral de Siena).

Un fet destacat,  la porta est del baptisteri de Florència

El 1425, el gremi de mercaders de teles li confià una nova porta, aquesta sense concurs previ i amb major llibertat creativa. L’escultor creà la seva obra máxima, composta per deu grans escenes, amb un naturalisme de figures elegants, esculpides amb una gradació de mides i relleus per donar sensació de profundidat, aplicant-hi també la perspectiva. El 1452 va completar-la. Malgrat representar escenes de l’Antic Testament, la bellesa del conjunt féu que es col·loqués a l’entrada principal, la de l’est, amb la qual cosa l’altra porta feta per Ghiberti es va desplaçar a l’entrada nord.

Portes del Paradís

Portes del Paradís

Els Comentaris

Vers el 1448 Ghiberti va escriure I commentari, un tractat sobre història de l’art, en què traspua l’admiració per l’antiguitat clàssica i valora els artistes italians que el precediren. El llibre inclou també una autobiografia, la primera redactada per un artista en l’Europa occidental.

L’anècdota

L’historiador Vasari explica en la biografia sobre el seu coetani Miquel Àngel que, contemplant la porta est del baptisteri, va donar el seu parer: “Per la seva bellesa, bé podrien ser les portes del paradís.” D’aquí vindria el nom de Porta del Paradís, amb què és coneguda popularment.

La frase

”Observant les proporcions correctes, vaig esforçar-me per imitar la natura tant com vaig poder” (extret dels Comentaris)

Sacrifici d'Isaac (Portes del Paradís)

Sacrifici d’Isaac (Portes del Paradís)