Poggio Bracciolini, a la caça del manuscrit

 
Arezzo (Itàlia), 1380-Florència, 1489
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres
Àrea: Florència

  Una nova lletra

Nascut prop d’Arezzo, allà va fer els estudis elementals; després es traslladà a Florència per formar-se com a notari, professió del seu avi  matern. Per costejar els estudis treballà com a copista, i en aquesta feina crearia un nou model de lletra, rodona, clara i més fàcil de llegir, inspirada en la lletra carolina del segle XI, en contraposició a la complicada i angulosa lletra gòtica. La novetat s’imposaria i moltes impremtes del segle XVI farien servir la lletra rodona en comptes dels tipus gòtics.

Escrivent i viatger

poggiobraccioliniFent de copista, es relacionà amb els cercles humanistes de Florència, que li encomanaren el gust pels clàssics. El 1403 s’instal·là a Roma, on treballaria a la cancelleria pontifícia servint set papes al llarg de 50 anys, tret d’una estada a Anglaterra com a secretari del bisbe de Winchester (1419-1423), època que va definir com la més inútil i insatisfactòria de la seva vida, envoltat d’anglesos sense cap interès, més enllà d’afartar-se. El 1453, ja vell, tornaria a Florència per ocupar el càrrec de canceller.

Un fet destacat, les troballes de textos clàssics fora d’Itàlia.

Viatjà a Suïssa amb motiu del concili de Constança (1414-1418), que aprofità per buscar manuscrits d’autors llatins antics en monestirs suïssos, alemanys i francesos, com les abadies de Sant Gall, Fulda i Langres, on va descobrir obres desconegudes de Ciceró, Quintilià, Valeri Flac i molts d’altres. La troballa més significativa fou “De rerum natura”, del filòsof Lucreci,de gran influència al Renaixement. Gràcies a l’activitat de Poggio, molts textos clàssics es van difondre altre cop.

Tria d’obres

An seni sit uxor ducenda (Sobre el casament a la vellesa, 1436), obra on justifica el seu matrimoni amb una noia florentina de 18 anys, quan ell li triplicava l’edat; De nobilitate (1440), defensa de la noblesa basada, no en el naixement, sinó  en la virtut; Facetiae (1438-1452), la seva obra més popular, que recull anècdotes humorístiques i indecents; i Historia florentina, crònica de la política exterior de Florència entre 1350 i 1455.

La frase

“A Terranuova es prohibeix el joc de daus. Un que conec fou descobert jugant-hi i va ser dut a la presó. Quan es queixava d’estar allà tancat, deia: Aquest podestà m’ha engarjolat perquè m’he jugat els meus diners. Què hauria fet si m’hagués jugat els seus?” (extret de Facetiae).

Anuncis