Domenico Ghirlandaio, pintor cronista de Florència

Florència, 1449–Florència, 1494

Activitat: PinturaGrup4-Art

Àrea: Florència

 

Inicis

Domenico Bigordi, anomenat Ghirlandaio, es va formar a la ciutat natal amb el pintor Alessio Baldovinetti, influït després per Andrea Verrochio. Aquest artista novell va fundar un taller a Florència amb els seus germans Benedetto i Davide, actiu des de 1470, aproximadament, que es dedica tant a la pintura com al mosaic.

Negoci creixent

El seu centre d’activitat va ser Florència, per bé que va treballar també en altres llocs de la Toscana, com Passignano, San Gimignano, Pisa… El 1482 rep la primera comanda del municipi florentí, i, com artista de moda,  és en aquesta dècada quan desenvolupa la major part de la seva producció, comptant amb nombrosos ajudants, entre ells un jove Miquel Àngel, encara aprenent.

domenicoghirlandaio-homevellambelnet

Vell  i infant, Musée du Louvre

Servint el papa

Ghirlandaio va fer dues estades a Roma (1475 i 1481-1482) per decorar la Biblioteca Vaticana i la Capella Sixtina, juntament amb altres pintors, com Botticelli o Perugino. De la seva obra romana només perviu el fresc La vocació de sant Pere i sant Andreu, a la Capella Sixtina; una altra obra d’aquesta estança, La resurrecció, no s’ha conservat.

Estil pictòric

La producció de Guirlandaio està mancada de dramatisme, amb paisatges plàcids o arquitectures que creen efectes de profunditat, espais poblats de figures belles i elegants. Les composicions són complexes, amb gran riquesa narrativa, que constitueixen una autèntica galeria del món florentí, reproduint-hi modes, llocs i persones del seu temps, encara que les obres siguin de tema bíblic.

Adoració dels pastors

Adoració dels pastors, Capella Sassetti

L’anècdota

El 1483 va arribar a Florència el tríptic Portinari del pintor flamenc Hug van der Goes, que va causar gran impressió pel realisme de les figures, especialment dels rústecs pastors. Ghirlandaio va pintar un retaule amb el mateix tema per la  capella Sassetti el 1485, copiant la disposició dels figures: Jesús infant estès a terra, adorat per Maria, Josep i els pastors agenollats, si bé la rudesa dels pastors és menor, conforme a l’estil amable del pintor italià, que hi afegeix elements de l’antiga Roma.

Tria d’obres

Frescos de santa Fina (1473-1475, col·legiata de San Gimignano); frescos de la capella Sassetti (església de la santíssima Trinitat, Florència (1483-1485), que reprodueixen la història de sant Francesc d’Assís; Adoració dels Reis (1486?, Ospedale degli Innocenti, Florència); i Vell i infant (vers 1490, Musée du Louvre), retrat realista d’un home gran xacrós.

Un fet destacat, els frescos de la capella Tornabuoni (Santa Maria Novella, Florència)

Entre 1486 i 1490, per encàrrec del banquer Giovanni Tornabuoni, pinta en la seva capella familiar escenes de les vides de la Mare de Déu i de sant Joan Baptista. Fidel a l’estil propi, ambienta les escenes religioses en les residències dels burgesos florentins, i hi retrata membres de la família Tornabuoni com a figurants dels passatges evangèlics.

Naixement de la Marede Déu, capella Tornabuoni

Naixement de la Mare de Déu, Capella Tornabuoni

Guardar