Felip, el Bo, forjant l’estat de Borgonya

Dijon (França), 1396–Bruges (Bèlgica), 1467

Activitat: Política

Àrea: Ducat de Borgonya

 

Revenja

Únic fill de Joan “Sense Por”, duc de Borgonya, ocupà sense discussió el tron del seu pare, mort assasinat el 1419. Arran del magnicidi, mitjançant el tractat de Troyes (1420), Felip s’alià amb el rei d’Anglaterra, en contra del príncep hereu de la corona francesa, el futur Carles VII.

Agregant dominis

Menà una política exterior expansiva amb la incorporació dels petis estats veïns, emprant tota mena de mitjans. Va comprar el comtat de Namur (1421) i el ducat  de Luxemburg; heretà Limburg i el ducat de Brabant (1430) i per les armes obtingué els comtats d’Holanda, Zelanda i Hainault (1433). Tot sumat, governava un conjunt territorial que s’estenia per l’actual Benelux i la part oriental de França, amb la qual cosa va duplicar l’extensió dels territoris rebuts del seu progenitor.

 Un fet destacat, el Tractat d’Arràs  

El 1435 Felip signà el tractat d’Arràs, pel qual es reconciliava amb Carles VII de França, que li cedí territoris fronterers del nord de França. Des d’aleshores limità la intervenció en els afers francesos, concentrat en el desenvolupament dels seus dominis borgonyons.

Cohesió i control

Felip, sobirà d’un conjunt territorial heterogeni, creà institucions comunes per al govern i administració dels seus dominis, com el consell àulic, els Estats Generals o les quatre cambres de comptes. Monarca autoritari, esclafà les revoltes de Bruges (1436) i Gant (1453), que reclamaven el manteniment de l’autonomia municipal. Amb tot, no aconseguí la seva màxima aspiració. Vista la importància dels seus estats, reclamà ser investit com a rei per l’emperador Frederic III, que s’hi negà.

L’anècdota

Durant el seu govern, Borgonya esdevingué la cort més esplendorosa d’Europa. Va instituir l’orde de cavalleria del Toisó d’Or. Escriptors i artistes francesos o flamencs de gran renom, com Jan van Eyck, van estar al seu servei. Testimoni del faust i l’opulència fou el festí del Faisà, celebrat a Lille (França) el 1454. El poble va poder admirar l’extremada presentació ostentosa dels plats, fent servir models de vaixells, torres, animals, etc.