Silvestre II, el papa que calculava

 
Orlhac? (França), ca. 945-Roma, 1003
Activitat: Política. Religió
Área: Estats PontificisGrup5-Història
 

silvestre IID’Alvèrnia als comtats catalans

Nascut en una família humil, Gerbert va ingresar jove al monestir de Sant Gerard d’Orlhac. D’intel·lecte brillant, el seu abat l’encomanà al comte Borrell II de Barcelona per tal que aprengués la ciència dels àrabs, difosa parcialment als centres culturals catalans. Gerbert d’Orlhac estudià matemàtica sota el guiatge d’Ató, bisbe de Vic, entre el 967 i el 970, any que va acompanyar al prelat i al comte en una ambaixada fins a Roma per entrevistar-se amb el papa Joan XIII.

La renovació del quadrivi

Els seus coneixements matemàtics van atraure l’interès de grans figures i fruit d’això esdevingué director de l’escola catedralícia de Reims, que reformà donant rellevança al quadrivi, això és, el conreu d’aritmètica, geometria, música i astronomia. Gerbert abandonà l’estudi abstracte d’aquestes matèries tot potenciant el seu caràcter pràctic, introduí les xifres aràbigues, l’ús de l’àbac i construí aparells com astrolabis, planisferis celestes o orgues. A més va escriure tractats sobre filosofía, teologia i matemàtica.

Mestre de prínceps i conseller de reis

Relacionat amb la família imperial i els reis francesos, fou preceptor dels futurs Otó II i Robert I de França. Participà també en política. El 987, com a secretari del rei francès Hug Capet va redactar la missiva on el monarca exigia una mostra de vassallatge al comte de Barcelona Borrell II abans de concedir-li ajut militar, cosa que no succeí. En premi als seus serveis fou nomenat abat imperial de Bobbio (983) i arquebisbe de Reims (991) si bé aquests càrrecs li comportaren greus perjudicis, com les incautacions de terres del monestir pels nobles locals, o la disputa del títol arxiepiscopal amb Arnulf, el seu predecessor.

Otó III

Exiliat de Reims, es refugià a la cort de l’emperador Otó III, de qui fou tutor (997) i gràcies al qual fou nomenat arquebisbe de Ravenna. Ocupà el càrrec poc temps perquè en morir Gregori V, l’emperador l’elegí com a nou papa (999).  S’establí una estreta col·laboració entre ells dos, treballant plegats per a la reforma de l’Església. Silvestre II -nom que adoptà com a papa- va combatre la compra de càrrecs eclesiàstics, el nepotisme i el concubinatge dels clergues.silvestre II-2

Un fet destacat, l’organització eclesiàstica de Polònia i Hongria

El papa va tenir cura dels nous territoris  en procés d’evangelització a l’Europa oriental. Va estructurar eclesiàsticament Polònia amb la creació de l’arxidiòcesi de Gniezno (999), que garantia la seva autonomia religiosa, lliure de la tutela germànica. A Hongria, amb la benedicció papal, el duc Esteve fou coronat rei, i es crearen les primeres diòcesis i la  seu metropolitana d’Esterzegom.

L’anècdota

Arran dels seus coneixements científics, alguns intel·lectuals i cronistes posteriors, com Guillem de Malmesbury, el consideraren un bruixot instruït pels sarraïns. Segons ells, el seu ascens social extraordinari només era explicable per un pacte amb el diable.

Per saber-ne més:

Antoni Pladevall i Font. Silvestre II (Gerbert d’Orlhac). Barcelona, 1998

Anuncis