Rutebeuf, el poeta desgraciat

Xampanya (França), segle XIII–m. París?, vers 1280

Activitat: Literatura    Grup3-Lletres

Àrea: Regne de França

 

Suposicions

Tot el que coneixem de la vida de Rutebeuf (o Rustebuef) prové dels seus versos. Fins i tot el nom amb què signa les obres és un pseudònim. “Rutebeuf” significaria “Bou vigorós”. S’argumenta el seu origen xampanyès per les referències sobre un conflicte local a Troyes de 1249, en una de les seves primeres composicions, així com els panegírics dedicats a nobles de la Xampanya.

Ofici

Joglar instruït, va desenvolupar la seva activitat de poeta professional a París, al servei de diversos senyors, entre d’altres, els germans del rei de França, Alfons de Poitiers i Carles d’Anjou. També vinculat a la universitat, va escriure a favor dels clergues que s’oposaven a l’ingrés de franciscans i dominics a la docència, amb crítiques punyents als ordes mendicants. No es mou només entre els grups benestants, també enmig dels barris populars.rutebeuf

Producció

Se li atribueixen una cinquantena d’obres, totes elles en francès, conreant una gran diversitat de gèneres de poesia, excloent els poemes èpics i les cancons d’amor cortès. Generalment no és una poesia idealitzada, amb nombrosos poemes que al·ludeixen a fets coetanis, com els creats promovent la croada del rei Lluís IX. Conrea els fabliaux (contes divertits en vers), vides de sants, poemes al·legòrics, sàtires contra diferents grups socials, les complantes o cançons de plany…

Tria d’obres

Le miracle de Théophile (vers 1263), poema dramàtic sobre un capellà que ven la seva ànima al dimoni, després salvat per la Mare de Déu; Dit de l’herberie (vers 1265), monòleg còmic sobre un venedor d’herbes i remeis medicinals; La vie de sainte Marie Egyptienne, hagiografia de Maria Egipcíaca; i Griesche d’hiver, poema sobre el proletariat urbà sense sostre.

Un fet destacat, la Complainte de Rutebeuf

Aquest plany s’integra en les composicions més personals del poeta, on es retrata com un home que malviu, que pateix innombrables desgràcies, aficionat al joc, mal casat i sempre endeutat. Els crítics no consideren, però, que sigui tot autobiogràfic, sinó que és una ficció literària. En qualsevol cas, aquests poemes escrits en primera persona  són vius, directes i expressius, amb versos malencònics acompanyats de notes iròniques i d’humor.

La frase

L’amor és mort.

Aquells amics se’ls endugué el vent,

que bufava junt a la meva porta,

se’ls emportà,

que ningú ja no em comforta

ni m’aporta res.

Això m’ensenya

que l’amic fa ús dels nostres béns,

i és massa tard quan ens adonem

de tot el que hem gastat

per fer amistats,

que en la desgràcia no en queda cap

que ens auxiliï.

Deixaré, doncs, que la Fortuna

segueixi rodant mentre penso

com salvar-me.

(fragment del poema La complanta de Rutebeuf ).

Guardar

Anuncis