Ahuitzotl, glòria i terror asteques

Mèxic, segle XV–Tenochtitlan (Mèxic), 1502

Activitat: Política

Àrea: Imperi asteca

 

L’anècdota

El caràcter fort i bel·licós d’aquest tatloani (emperador) asteca es correspon amb l’animal de qui havia pres el nom. L’ahuizotl era una criatura mítica, amb cos de llúdriga i llarga cua que acabava amb una mà humana. Segons les llegendes, aquesta bèstia, molt agressiva, vivia al fons d’un llac i atacava qualsevol criatura que s’hi acostés.

L’entronització

Net de l’emperador asteca Itzcoatl, els seus germans Axacayactl i Tizoc el precediren en el tron. Ell es convertí en el vuitè tatloani després d’una elecció polèmica a causa de la seva joventut. No obstant això, ben aviat es revela com un militar competent, que conviu amb els soldats en les campanyes, comanda directament l’exèrcit i participa en les batalles.

Un fet destacat, la inauguració del Gran Temple de Tenochtitlan 

El 1487 per festejar el nou temple major dedicat als déus Tizoc i Huitzilipochtli, s’emprengué una “guerra florida” contra Oaxaca, un combat per obtenir captius per als déus. Les víctimes, conduïdes a Tenochtitlan, pujaren al cim del temple piramidal, on foren sacrificats a l’altar, arrencant-los el cor. Es creu que hi moriren 20.000 captius en quatre dies. La cerimònia macabra aplacava les divinitats i alhora intimidava dirigents d’altres llocs, convidats com a espectadors. 

Expansió territorial

A diferència del seu germà Tizoc, Ahuitzolt mena una política marcadament bel·licista i generalment victoriosa. D’una banda, a l’interior, subjuga les ciutats i senyorius rebels, i d’altra banda, estén l’imperi asteca, a l’est, fins a l’oceà Pacífic i al sud, fins el Socomusco, la regió fronterera amb Guatemala, zona productora del lucratiu cacau.

Aigües

És possible que durant el seu regnat, la capital, Tenochtitlan, es convertís en la urbs més populosa del continent, cosa que impulsà la creació de nous temples i infraestructures. La construcció del nou aqüeducte de Coyoacán a Tenochtitlan fou calamitosa per a la capital perquè l’arribada de massa aigua provocà una greu inundació. El mateix emperador va patir-ne les conseqüències. Moriria de resultes d’un accident causat pel desastre.

Anuncis

Túpac Inca Yupanqui, eixamplant l’imperi incaic

Perú, vers 1440?–Perú, 1493

Activitat: Política  

Àrea: Imperi inca

 

Un fet destacat, la conquesta del regne chimú

En vida del seu pare l’emperador Pachacuti, des del 1460 aproximadament, Túpac Inca Yupanqui ja comandava l’exèrcit incaic. Va expandir l’imperi cap al nord fins topar amb el regne chimú, a la costa nord peruana. Cap el 1470 aconseguí la rendició de Chanchan, la capital chimú, amb la qual cosa posava fi a l’altre gran estat de l’àrea andina. Els inques absorbiren molts elements de la cultura chimú ja que grups d’artesans d’aquest poble, molt destres en orfebreria i ceràmica, van passar a treballar a Cusco, la capital imperial.

De nord a sud

El 1471 Túpac Inca Yupanqui succeí al seu progenitor. Era el tercer fill, però en la cultura inca no existia el dret de primogenitura en l’accés al tron. Al llarg del seu regnat afegeix extensos territoris a l’imperi. Al nord s’estén fins a l’actual Equador, i al sud, arriba al Xile septentrional i al noroest d’Argentina mentre que a l’est limita amb la selva amazònica.

L’anècdota

D’acord amb la crònica de Pedro Sarmiento de Gamboa, que recull fonts inques poc després de la conquesta, durant el regnat d’aquest monarca es va organitzar una llarga expedició naval per l’oceà Pacífic que arribà a les illes de Hagua Chumbi i de Nina Chumbi. Alguns experts aventuren que podien ser les illes Galápagos; altres, en canvi, apunten més lluny, cap a la Polinèsia.

Continuador

Aquest sobirà inca manté les mesures dictades pel seu pare per consolidar l’imperi. Així doncs, practica el “mitmac”, és a dir, el trasllat massiu de poblacions lluny del seu lloc de procedència, i el culte generalitzat del déu Viracocha, incorporat als panteons dels pobles sotmesos com a déu suprem. Construeix ponts i calçades per millorar les difícils comunicacions, així com edificacions administratives i militars per a l’organització i defensa de l’estat imperial. Mort el 1493, el succeí el seu fill Huayna Cápac.

 

 

Pachacuti Inca, el Carlemany dels Andes

 
Perú, ves 1400–Perú, 1471?
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Imperi inca
 
Un nom canviat

Pachacuti (o Pachacutec) és el primer sobirà inca del qual tenim dades segures. En néixer fou anomenat Cusi Yupanqui. Fill de Huiracocha (o Viracocha) Inca, governant d’un petit regne amb capital a Cusco, al Perú, no havia estat triat com a successor. La invasió del reialme pel poble dels chancas va fer fugir el seu pare; en canvi, ell va organitzar la resistència a la capital i aconseguí una gran victòria. Cap al 1438 prengué el poder i es féu anomenar Pachacuti, “el que transforma el món”.

pachacutiincaConquestes

Sota el nou sobirà el regne s’expandí ràpidament, sotmetent primer les tribus veïnes i després avançant cap al sud fins a les ribes del llac Titicaca (vers 1450) mentre el seu germà Capac ampliava els dominis cap al nord, a Cajamarca, a uns mil km. de Cusco. L’emperador, recelós del seu germà, el féu executar; el nou responsable de les campanyes fou Tupac Inca Yupanqui, fill de Pachacutec, qui duria les conquestes septentrionals fins a Quito i en qui abdicaria el 1471.

Un fet destacat, l’organització de l’imperi inca

Amb un exèrcit i una burocràcia eficients, el nou imperi s’estructurà en quatre grans regions, dividides en províncies governades per caps locals sota la supervisió de nobles inques. Per afavorir la cohesió Pachacútec va generalitzar el “mitmac”, els trasllats de poblacions senceres lluny dels llocs d’origen, i imposà com a llengua oficial el quítxua, l’idioma dels inques. Millorà la xarxa viària i creà un sistema de postes, amb missatgers (chasquis) per enviar i rebre notícies de tot l’imperi amb prestesa.

Cusco

Pachacuti va reurbanitzar Cusco per adequar-la al seu paper, segons la mitologia inca, de centre del món. Metròpoli d’un imperi, comptà amb carrers rectes, grans places amb temples, entre ells el de Coricancha, que embellí amb or, i palaus per allotjar la família imperial i l’aristocràcia. A més bastí nous edificis on formaven la  casta dirigent (yachahuasi) i els seus servents, com les verges del sol (acllahuasi). Va canalitzar els rius propers i al nord de Cusco projectà la fortalesa ciclòpia de Sacsayhaman.

La frase

“L’home més gran que ha produït la raça aborigen d’Amèrica” (segons el geògraf britànic Clements Markham).

 
 
 

Moctezuma I, de conquestes i desastres mexicans

 
Mèxic, 1398–Mèxic, 1469
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Imperi asteca
 

L’anècdota

Moctezuma (o Moteuczoma)  fou conegut amb el sobrenom Ilhuicamina, que significa “el que dispara fletxes al cel”, a causa probablement de la seva habilitat com a arquer. Segons la llegenda, aquest talent procedia del seu pare, Huitzilihuitl, cap dels asteques (o mexiques) que pretenia la princesa Miahuaxihuitl. El pare de la donzella, un rei bruixot, havia tancat la seva filla en un castell defensat per escorpins. Huitziliuitl va disparar un fletxa, on hi havia lligat una pedra de jade, que superà la muralla. La princesa captiva s’empassà la gemma i aleshores fou concebut Moctezuma.

El cinquè “tlatoani”

Quan va morir el seu pare, el segon sobirà dels asteques (1417), ell fou nomenat cap de l’exèrcit durante els regnats de Chimalpopoca i Itzcoátl. El 1440 ocupà el tron i va endegar una activa política expansionista, aliat amb les ciutats de Texcoco i Tlacopán. Moctezuma va dominar la major part l’altiplà central de Mèxic i s’expandí fins a la costa atlàntica. Els seus èxits militars el van dur a afermar el seu poder com a tlatoani enfront la noblesa i el clergat.moctezumaI

La fam

Entre 1450 i 1454 greus sequeres i gelades extemporànies provocaren la pèrdua de moltes collites, cosa que generà una gran fam i epidèmies a bona part de l’imperi. Durant els primers temps, la crisi fou pal·liada mitjançant els graners estatals; tanmateix la persistència de la fam obligà a un èxode massiu de gent de Tenochtitlan cap a altres zones. Amb la bonança i les pluges, s’acabaren les greus mortaldats.

Un fet destacat, les Guerres Florides

A partir de 1450 Moctezuma institucionalitzà les Guerres Florides, les Xochiyaoyotl, combats periòdics amb les ciutats enemigues de Huejotzingo i Tlaxcala. Aquestes lluites, protagonitzades per exèrcits reduïts, no pretenien la conquesta de nous territoris sinó obtenir captius que  es sacrificaven en els temples a fi de garantir el favor dels déus.

La rica Tenochtitlan

Durant el govern de Moctezuma I, Tenochtitlan esdevé la gran capital de l’imperi per damunt de Texcoco. Colossals obres hidràuliques, l’ampliació del recinte central de temples i l’afluència de tributs provinents dels pobles sotmesos van garantir la seva importància i prosperitat. Aquest sobirà fou pròpiament el fundador l’imperi asteca, curiosament en el regnat d’un altre Moctezuma (1502-1520) s’inicià l’abrupte final de l’estat mexica.