Herrad de Hohenburg, instruint les monges

 
Alsàcia? (França), ca. 1130-abadia de Hohenburg (França), 1196 o post.
Activitat: Religió
Área: Sacre Imperi Romanogermànic

Herrad de Landsberg, un nom qüestionat

Antigament hom creia que provenia d’un llinatge de l’aristocràcia alsaciana, els Landsberg; en realitat es desconeix el seu origen i la formació rebuda. No obstant això, l’elevada posició social que assolí i la seva cultura semblen indicar que pertanyia a la noblesa.

Abadessa reformista

Herrad era monja del monestir de Hohenburg, a l’Alsàcia, sota el govern de l’abadessa Relindis de Bergen, religiosa que va menar la reforma del cenobi per restaurar els bons costums i millorar el nivel d’instrucció de la comunitat. En morir (1176), Herrad la succeí com a superiora, mantenint el seu zel reformador. Fora de l’abadia, va fundar els monestirs de Sant Gorgoni (1178) i de Truttenhausen (1185). A més, va recuperar béns i drets usurpats per nobles locals, que confirmà el papa Lluci III.

Un fet destacat, Hortus deliciarum

Herrad va dirigir la redacció d’una enciclopèdia, la primera escrita per dones, probablement iniciada ja en temps de l’abadessa Relindis. L’obra aplega sobretot textos de teologia, filosofia i història, tant de la Bíblia i dels antics pares de l’Església com dels seus contemporanis Pere Llombard o Hildegarda de Bingen.L’obra, que té com a tema principal la història de la salvació, combina els textos amb les il·lustracions, que serveixen per fer entenedor el contingut també a les monges amb pocs coneixements de llatí.

Autoria i destí de l’obra

La enciclopèdia fou produïda a l’escriptori de l’abadia de Hohenburg, fruit de diferents mans. Tradicionalment els poemes que conté s’havien considerat obra de l’abadessa, però els especialistes ara li atribueixen només els set primers. El manuscrit original va restar a l’abadia fins al s. XIX, quan fou traslladat a Estrasburg, on se’n féu un còpia. Dissortadament l’original fou destruït el 1870, durant la guerra francoprussiana.

L’anècdota

Un terç de tot el llibre el componen les il·lustracions, moltes d’elles miniades. Una de les més singulars és la que tanca l’obra, amb el retrat de tota la comunitat religiosa. No es diferencien els rostres de les monges i  de l’abadessa, però damunt de cadascuna hi figura el seu nom.

La frase

“Com una petita abella inspirada per Déu, he recollit de diverses flors de les Sagrades Escriptures i d’escrits filosòfics aquest llibre, anomenat Hortus deliciarum, que us presento a lloança i honor de Crist i l’Església, per al vostre gaudi com si fos un rusc ben dolç” (extret del prefaci d’Herrad a les monges).

Anuncis