Abu Bakr, el sogre de Mahoma

 
La Meca (Aràbia Saudita), vers 573-Medina (Aràbia Saudita), 634
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Primer califat 
 

Mahoma defensat per Abu Bakr
Mahoma defensat per Abu Bakr

Company

Mercader de la tribu dels Quraix, amic de Mahoma des d’abans de la seva conversió, ell en fou un dels primers seguidors i treballà decididament per la difusió de la nova fe entre els habitants de La Meca. El 622 Mahoma el trià com a company de viatge quan abandonà aquella ciutat per anar a viure a Medina. La seva preeminència en el grup dels primers conversos s’enfortí en casar-se Mahoma  amb Aixa, la seva filla, el 623. Abu Bakr participà en les campanyes per imposar la nova fe a les tribus àrabs, però no destacà en les armes sinó com a principal conseller del profeta.

Un fet destacat, l’elecció del primer califa

Quan Mahoma emmalaltí greument, li encomanà la direcció de la pregària del divendres a la mesquita. Mort el 632, la supervivència del nou estat islàmic fou espinosa. Mahoma no havia nomenat successor i reivindicaren el lideratge diversos candidats. Finalment, el consell de notables va elegir Abu Bakr, a qui nomenà califa, que precisament significa “successor”, amb la qual cosa assumia la dirección política, militar i religiosa de la comunitat musulmana.

La lluita contra els apòstates

L’òbit de Mahoma  va provocar la revolta d’algunes tribus, principalment a l’Aràbia central i oriental, que es consideraven deslliurades del seu pacte contret amb el profeta i s’oposaven a l’hegemonia de la ciutat de Medina. Per això algunes tribus es negaren a pagar el zakat, l’impost religiós, o bé abjuraren de l’islam per retornar a la religió primitiva. Abu Bakr reprimí aquests moviments que amenaçaven el nou estat. Les victòries del general Khalid ibn al-Walid, com la de Yamana (633), restauraren la unitat religiosa a la península aràbiga.

L’expansió

Abu Bakr només va sobreviure dos anys a Mahoma; amb tot, va superar la primera crisi successòria i va emprendre amb èxit campanyes més enllà d’Aràbia per estendre la nova religió  per l’imperi sassànida, a l’Iraq, així com pels territoris bizantins de Palestina i Síria. Amb efectius més reduïts que els seus enemics, les forces àrabs comandades per Khalid ibn al-Walid aconseguiren les seves primers victòries exteriors.

La frase

”Homes, aquells d’entre vosaltres que veneràveu Mahoma, heu de saber que ell és mort; en canvi, aquells d’entre vosaltres que adoràveu Déu, heu de saber que Déu és viu i immortal” (d’Abu Bakr, en el discurs funerari de Mahoma, segons recull Muhammad al-Bukhari, s. IX)