Maimònides, un filòsof jueu conciliador

 
Còrdova, 1138-Fustat, El Caire, 1204
Activitat: Filosofia Grup2-Raó                                                  
Àrea: Imperi aiúbida
 
 

maimonidesAl Andalus

El jueu Moisès ben Maimon, conegut per Maimònides, va viure la infància a Còrdova; tanmateix, el 1148, amb la irrupció dels almohades que preconitzaven un islamisme intransigent, la seva família durant anys va dur una vida errant per Andalusia i el Marroc fins establir-se a Fes. Malgrat temps tan atzarosos, el seu pare, jutge i home de vasta cultura, cuidà la formació de Maimònides.

El Magrib

A la ciutat de Fes va continuar els seus estudis rabínics amb Judà ha-Kohen i s’instruí també en medicina. De tota manera, la seva situació empitjorava. Les conversions forçoses sovintejaven i ell mateix en una carta adreçada als jueus magribins els recomana abandonar aquelles terres abans que apostatar. Coherentment la família de Maimònides va traslladar-se a Terra Santa (1165?), aleshores en poder dels croats.

Egipte

Des de Palestina viatjaren a Egipte on s’establiren definititvament. Allà, la puixent comunitat jueva gaudia de tolerància i autonomia. A més gràcies al seu matrimoni Maimònides es vinculà a un familia notable jueva de funcionaris ; això comportà un cert ascens social, essent escollit cap de la comunitat jueva del Caire (1171) i metge personal d’al-Fadhel (1185), visir de Saladí, el sobirà d’Egipte.

Un fet destacat, la Guia de perplexos (Dalalat al-hairin)

Dins del seu pensament, la Guia de perplexos constitueix l’obra magna. Amb ella propugna l’harmonització possible de la fe i la raó. No són realitats oposades; de fet ell creu que a través de l’observació de la natura i de l’exercici intel·lectual hom pot confirmar l’existència de Déu. Aquells passatges bíblics més obscurs no han de ser interpretats en sentit literal sinó figuradament, com analogies.

Tria d’obres

Llibre de l’elucidació (Kitab al-Sirah) (1168), comentari de la Mixnà, la llei oral; Codi (Mixné Torà) (1180), una compilació sistemàtica de tota la llei jueva; Tractat dels verins i els seus antídots (1198).

L’anècdota

A Egipte, en una primera época, es dedicava a l’especulació filosòfica, mantenint-se gràcies al seu germà petit, comerciant de pedres precioses. Aquella activitat tingué un tràgic final quan el seu germà en un viatge s’ofegà a l’oceà Índic, el 1173. Maimònides va acusar molt aquesta mort i emmalaltí greument. Quan es restablí va deixar de banda el negoci familiar per exercir la professió de metge.

La frase

“¿Com podría un home intel·ligent pensar que les posicions dels estels, així com llur nombre i mesura no té sentit o és fruit de l’atzar? Tot això és necessari segons la voluntat de qui ho ha disposat així, és inconcebible llur ordenament per causa d’una necessitat de les mateixes coses i no per causa d’una voluntat” (extret de Guia de perplexos).

Per saber-ne més:

Maimònides. De la guia dels perplexos i altres escrits. Barcelona, 1986