Jan van Eyck, model de la pintura flamenca

Maaseik? (Bèlgica), vers 1390–Bruges (Bèlgica), 1441

Activitat: Pintura    Grup4-Art

Àrea: Bruges

 

Ben situat

Treballa en dues corts, primerament la del comte d’Holanda, i, des de 1425, en una de les més refinades d’Europa, la del duc de Borgonya, Felip, el Bo, establerta a Flandes. Gaudeix d’una posició social privilegiada, molt diferent a la resta d’artistes, perquè rep un sou generós i forma part del seguici del duc, qui li encomana missions secretes o diplomàtiques, com ara viatges a la península Ibèrica per negociar el matrimoni del seu senyor amb Isabel, princesa de Portugal, que es féu realitat el 1430.

El Políptic de l’Anyell místic (1426-1432)

Alts funcionaris, eclesiàstics i mercaders figuren entre els clients d’Eyck. Entre els encàrrecs de caire religiós destaca el Políptic de l’Anyell místic, un dels retaules més grans del segle XV (fa 3’5 x 4’6 m), amb 12 panells, creat per a la catedral actual de Gant. Començat pel seu germà Hubert, els experts creuen que Jan és el pintor dels panells. L’obra abandona les imatges idealitzades habituals per representar la natura de manera real.

janvaneyck-polipticdel'anyellmistic

Políptic de l’Anyell místic

 

Un fet destacat, El Matrimoni Arnolfini (1434)

Encomanat per un ric italià de Flandes, Eyck el retrata junt amb la seva dona. L’obra s’ha interpretat de maneres diverses. Per Panofski és una alegoria del matrimoni, amb tot d’objectes al·lusius, com el gos i les taronges que simbolizen la fidelitat i la fertilitat; Koster hi veu l’homenatge d’Arnolfini a la seva dona morta, potser de part. Eyck mateix  sembla representar-se al quadre perquè hi pinta un mirall on s’hi reflecteixen dues figures més, i al voltant de l’espill hi ha el text: “Jan van Eyck va ser aquí”.

janvaneyck-matrimoniarnolfini

El matrimoni Arnolfini

 

Estil pictòric

Comença com a miniaturista, il·lustrant manuscrits; d’aquí deriva el detalisme minuciós dels seus quadres caracteritzats també pel realisme de les figures. Fent ús de la nova tècnica de la pintura a l’oli, de la qual en serà un dels difusors, il·lumina les escenes amb una llum natural i suau, aconseguint fins i tot efectes versemblants de transparència i brillantor. El seu estil serà imitat per altres mestres flamencs i d’altres països, com ara Antonello de Messina i Lluís Dalmau.

janvaneyck-retratd'homeambturbantvermell

L’home del turbant

Tria d’obres

L’home del turbant (1433, National Gallery, Londres) que alguns experts consideren un autoretrat; La Mare de Déu del canceller Rolin (1435?, Musée du Louvre); La Mare de Déu del canonge van der Paele (1436, Groeningemuseum, Bruges); i Retrat de Jean de Leeuw (1436, Kunsthistoriches Museum, Viena)

L’anècdota

Jan van Eyck acostuma a signar i datar els seus quadres, cosa poc habitual entre els artistes flamencs de l’època. A voltes fa servir el lema “Als ik kan”, una expressió en flamenc antic que escriu amb lletres gregues, exhibint la seva cultura. Significa “Com puc”, una frase que alhora recorda el seu nom: als ik kan = als Eyck kan (com Eyck pot).