Elisenda de Montcada, de la cort al monestir

 
Aitona?, 1292?-Monestir de Pedralbes (Barcelona), 1364
Activitat: Política
Área: Corona d’Aragó
 
Una noble desconeguda

Era filla de Pere de Montcada, senyor d’Aitona, i d’Elisenda de Pinós. Probablement va conèixer el rei Jaume, el Just, en alguna de les seves estades a Lleida, gràcies al seu germà Ot, majordom i canceller reial. Poc després d’enviduar de Maria de Xipre (setembre de 1322), el monarca demanà dispensa de consanguinitat en tercer o quart grau al papa a fi de poder-s’hi casar. El dia de Nadal del mateix any se celebraren les núpcies a Tarragona.

Consort reial

Aleshores Jaume II, de 55 anys, era un home malalt. No van tenir descendència. Elisenda, de tracte afable i pietosa, gaudí d’ascendent sobre el rei. Amb motiu de l’expedició militar del príncep Alfons a Sardenya, el comte de Prades, germà d’aquest, volia ser declarat successor del rei si Alfons moria durant la campanya. No hi reeixí. La reina s’hi oposà perquè perjudicava al fill d’Alfons, el futur Pere, el Cerimoniós.elisendademontcada-pedralbes

Un fet destacat, la fundació del monestir de Pedralbes

Elisenda de Montcada sol·licità al seu espòs l’establiment d’un monestir de clarisses a la vora de Barcelona. El lloc triat fou Pedralbes, una masia de l’almirall Bernat de Sarrià, prop d’una pedrera. S’inicià la construcció el 23 de març de 1326; un any més tard, el 3 de maig de 1327, s’inaugurà amb una petita comunitat de catorze monges. L’edifici no estava conclòs, però la reina volia assegurar-ne la fundació abans que expirés el seu marit.

La reina vídua

Mort el rei el 2 de novembre de 1327, Elisenda abandonà la cort per viure en un palau adjacent al monestir de Pedralbes. Des d’aleshores fou la seva residència, però no professà mai com a clarissa tot i que exercí en el cenobi una autoritat sovint superior a la de l’abadessa. Proseguí la construcció del convent, dictà normes d’organització interna i garantí la seva prosperitat amb la compra de terres i l’obtenció de privilegis, com la protecció perpètua del Consell de Cent  de Barcelona (1354). En morir, les seves pertinences es destinaren al manteniment del monestir.

elisendademontcada.jpg

L’anècdota

El sepulcre d’Elisenda de Montcada a Pedralbes presenta una estructura original que resumeix la seva vida. La tomba se situa en un dels murs que separen l’església del claustre, essent visible des dels dos recintes. En la banda de l’església apareix abillada com a reina, amb corona i mantell reial; en la del claustre, en canvi, és representada com a religiosa clarissa.

Per saber-ne més:

Elisenda de Montcada, una reina lleidatana i la fundació del reial monestir de Pedralbes. Lleida, 1997

Anuncis