Emma de Barcelona, abadessa repobladora

 
n. vers 880–Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), 942
Activitat: Religió  Grup2-Raó                                                   
Àrea: Comtats catalans
 

De nissaga comtal

De ben petita, Emma va ser destinada pel seus pares Guifré, el Pelós, i Guinidilda, comtes de Barcelona, Girona, Osona, Urgell i Cerdanya a ingressar en la vida religiosa, com a cap d’una comunitat de benedictines al monestir de Sant Joan del Ter (posteriorment anomenat Sant Joan de les Abadesses), fundat per ells pels volts del 885. Guifré li concedí també plena autoritat sobre els territoris vinculats al cenobi, que començà a governar el 897.

Un fet destacat, el privilegi reial d’immunitat

Després de la mort de Guifré, a fi de consolidar la seva herència, Emma va adreçar-se al seu senyor, el rei francès. El 899 Carles III, el Simple, a Tours-sur-Marne, va atorgar un document legal al monestir de Sant Joan, que l’alliberava de la supeditació i les interferències de qualsevol poder laic en els afers de l’abadia.

Noves terres i nous pobles

En aquell període la Catalunya central era una zona deserta. Una de les missions del monestir de Sant Joan fou repoblar l’àrea, i Emma s’hi aplicà amb extraordinària energia, roturant terres ermes i assignant-les a pagesos, amb la qual cosa sorgiren nuclis de població a la vall de Sant Joan i a altres llocs del Ripollès, el Conflent o el Berguedà. No va limitar-se a la gestió dels béns fundacionals de l’abadia sinó que n’augmentà molt el  patrimoni, com ho palesa el centenar de documents de compra de terres redactats durant el seu abadiat.

Signatura de l'abadessa Emma

Signatura de l’abadessa Emma

Noves esglésies

Emma va contribuir també a l’organització eclesiástica dels nous territoris amb l’erecció de nombroses esglésies, algunes ben allunyades de Sant Joan, com les d’Aiguafreda i la Roca del Vallès. L’escriptori del monestir de Sant Joan subministrava els llibres litúrgics per a aquelles esglésies.

L’anècdota

La prosperitat de les terres va dur als germans de l’abadessa, els comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona, a disputar-li la propietat sense èxit. Hi ha un document del 913, sobre el judici de Vallfogona, que confirma els drets abacials. El text recull el nom de 504 habitants de pobles que –tret de la vila de Cavallera- declaren que les terres que treballaven els havien estat cedides per l’abadessa Emma i, per tant, el seu domini corresponia al monestir de Sant Joan.

emmadebarcelona1

Per saber-ne més:

Esteve Albert i Corp. Les abadesses de Sant Joan. Barcelona, 1965