Hartmann von Aue, versos èpics, religiosos i cançons d’amor

 
Suàbia (Alemanya), ca. 1160–m. entre 1210 i 1220
Activitat: Literatura  Grup3-Lletres                                                        
Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic
 

Un laic culte

Poc coneixem sobre la vida d’aquest poeta alemany. Es creu que procedia de Suàbia, una regió del sud-oest d’Alemanya. Tot i que era seglar, va rebre una acurada educació, tal com traspua la seva obra. Tenia coneixements de teologia, flosofia i retòrica, i a més coneixia prou bé el francès per poder adaptar a l’alemany poemes artúrics escrits en aquesta llengua.

Al servei de grans senyors

Era vassall d’un alt llinatge, potser dels  ducs de Zähringen, per a qui componia les seves obres. A la mort del seu senyor sembla que participà en una croada a Terra Santa, potser la tercera (1189-1190) o la de l’emperador Enric VI (1197). La seva mort se situa en la segona dècada del segle XII, a partir dels testimonis dels escriptors Gottfried von Strassburg i Heinrich von dem Türlin.

Tria d’obres

Erec (ca. 1180); Iwein, versions en alemany de dos poemes èpics Erec i Enide, i El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes; Gregorius, un poema narratiu de tema religiós; El lament (Die Klage), diàleg al·legòric entre el cor i el cos.

Varietat i unitat

El més prolífic dels autors alemanys del període conrea tant la poesia èpica com la lírica, de la qual es conserven tres poemes de croades i tretze Minnelieder, cançons adreçades a una dama innaccessible, amb un to serè i racional. Malgrat l’aparent diversitat de tota la seva producció, manté trets comuns: un estil clar i elegant que defuig l’artificiositat literària, i un missatge de mesura, de moderació en la conducta humana. Segons ell, Déu i el món són conciliables, i defensa l’amor conjugal amb un sentit espiritual.

Un fet destacat,  El pobre Enric (Der arme Heinrich)hartmannvonaue -

Aquesta obra és el seu poema narratiu més reeixit i original, escrit pels volts de 1190. Explica la historia d’un noble ric que emmalalteix de lepra, de la qual només pot guarir mitjançant el sacrifici voluntari d’una donzella. Al final quan la noia s’hi ofereix lliurement, el leprós s’oposa a la seva mort, opta per suportar el seu mal i llavors sana miraculosament.

La frase

“Era un cavaller tan instruït

que podía llegir en els llibres

tot allò que hi trobava escrit.

Hartmann era el seu nom,

vassall d’Aue.”

(descripció del mateix autor, extreta del pròleg d’El pobre Enric)

L’anècdota

La vasta influència de Hartmann von Aue s’estengué mes enllà de la seva época i de la literatura. Es coneixen conjunts pictòrics a Esmalcalda (Turíngia) o Rodeneck (Tirol del Sud) amb escenes de les seves obres. També autors moderns s’hi han inspirat, com el novel·lista Thomas Mann qui va escriure L’escollit, adaptació lliure del Gregorius.