Segimon I, un emperador entre papes, turcs i hussites

Nuremberg (Alemanya), 1361-Znojmo (Txèquia), 1437

Activitat: PolíticaGrup5-Història

Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic

 

Rei d’Hongria

De la nissaga dels Luxemburg, Segimon era el segon fill de l’emperador Carles IV. Va esdevenir rei d’Hongria (1385) després del casament amb Maria, filla de l’anterior monarca. Fruit de la vinculació d’Hongria amb els Balcans, va enfrontar-se als turcs otomans que s’hi expandien. A la batalla de Nicòpolis (1396), Segimon va patir una greu derrota. No obstant això, l’ofensiva otomana s’aturà a causa de l’expansió, a l’est, de l’imperi asiàtic de Tamerlà.

Afers germànics

Segimon I, de Pîsanello (1432-1433)

Segimon I, de Pîsanello (1432-1433)

Després del traspàs de Robert I el 1410, Segimon es disputa el Sacre Imperi amb Jobst de Moràvia, però la mort del primer poc després, li aplana el camí, proclamat rei d’Alemanya el 1411, si bé no fou coronat pel papa fins 1433. Davant un estat imperial feble, Segimon promou un seguit de reformes, que no arriben a bon port, com la unió de les ciutats imperials en una federació sota el seu lideratge, tombada per les mateixes ciutats i pels grans prínceps territorials.

Un fet destacat, la fi del Cisma d’Occident  

A principis del segle XIV l’Església Catòlica estava dividida entre tres papes. Segimon intervé per resoldre la situació. Pressiona l’antipapa Joan XXIII perquè convoqui un concili a Constança (Alemanya), i el mateix rei hi assisteix i vetlla pel seu èxit. Finalment, el 1417 es nomena un papa únic, Martí V. Dels anteriors, només Benet XIII, el papa Luna, no renuncia a la tiara pontifícia, però cada cop amb menys suports gràcies a les negociacions de Segimon I.

L’anècdota

En un discurs al concili de Constança, Segimon va cometre una falta gramatical en llatí. Un cardenal el corregí, advertint-lo que el mot “cisma” no era de gènere femení sinó neutre. El monarca contestà: “Ego sum rex Romanorum et super grammaticam” (=Sóc el rei dels romans i estic per damunt de la gramàtica). La història és curiosa, però segurament falsa ja que el primer text que en parla és d’un segle posterior als fets.

El conflicte hussita

El concili de Constança  va condemnar a mort el clergue txec Jan Hus per heretgia. Això va provocar la revolta dels seus seguidors a Bohèmia, que van prendre el control del país i no acceptaren Segimon I com a nou rei a la mort del seu germà Venceslau (1419). Amb l’ajut del papat, Segimon va emprendre diverses croades per dominar Bohèmia, que fracassaren. El rei recuperà el tron per via diplomàtica el 1436, aprofitant les dissensions entre els hussites i aliant-se amb el corrent moderat (o utraquista).

Guardar