Arnau Mir de Tost, senyor de frontera de l’Urgell

 
Castell de Tost? (Ribera d’Urgellet), ca. 1000–Àger, 1071
Activitat: GuerraGrup5-Història                                                     
Àrea: Comtats catalans
 
Família

Fill primogènit d’una família noble poderosa vinculada al comte d’Urgell, fou instruït com a cavaller. El 1031 es va casar amb Arsenda de Fluvià, que va participar en tasques de govern, tal com es reflecteix en molts documents signats per ambdós. El senyor de Tost va comprar al comte el castell de Llordà (1033), en terres de frontera, des d’on va emprendre campanyes contra els sarraïns, aprofitant l’esfondrament del califat de Còrdova, i va ampliar els seus dominis per la conca de Tremp i el Montsec.

Castell de Llordà

Castell de Llordà

Un fet destacat, l’expansió cristiana a la vall d’Àger

El 1034 el comte Ermengol II d’Urgell aconseguí expugnar Àger amb el seu ajut; tanmateix, aquesta vila fou reconquerida dues vegades per les forces musulmanes abans de ser ocupada definitivament per les tropes d’Arnau Mir de Tost el 1048. Des d’aleshores el cabdill urgellenc, reconegut pel comte com a senyor d’Àger, convertí aquesta plaça forta en la seva residència principal. Va consolidar el domini amb nombroses fortificacions a la vall i atorgant cartes de població per atraure nous habitants.

Ribagorça

Va orientar després la seva activitat militar cap a la Ribagorça amb èxit –controlà una desena de castells- d’acord amb els comtes de Barcelona i Urgell. El 1064 va participar juntament amb Ermengol III en la croada dirigida pel rei Sanç Ramir I d’Aragó contra Barbastre. Van capturar l’enclau, però un any més tard fou reconquerit pel sarraïns. El comte d’Urgell fou mort i Arnau Mir de Tost recollí les despulles que sepultà a Àger.

Un gran senyor

Els seus dominis constituiren un senyoriu molt vast dins del comtat d’Urgell, la qual cosa el convertí en un baró gairebé independent que gaudí de gran prestigi arreu. A més de cabdill fou pelegrí, viatjà a Roma, Terra Santa i Sant Jaume de Galícia. Va mantenir relacions amb el papat i els sobirans veïns, rebent tributs de reis musulmans i casant les seves filles amb la noblesa més granada, Lletgarda amb el vescomte de Girona, i Valença amb el comte Ramon V de Pallars.

L’anècdota

arnaumirdetost-signatura

Signatura d’Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va fundar la canònica d’Àger per a la qual aconseguí el privilegi d’exempció, sotmesa no al bisbe d’Urgell sinó directament al papa, gràcies als seus viatges a Roma i les generoses donacions a Nicolau II i Alexandre II –aquest va rebre 3.000 mancusos d’or i deu esclaus negres. Aquest privilegi va ser efectiu fins el concordat de 1851, que va determinar la seva incorporació al bisbat de Lleida.

Per saber-ne més:

Josep Lladonosa. Arnau Mir de Tost. Barcelona, 1974

Francesc Fité i Eduard González. Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera al segle XI. Lleida, 2010

Anuncis