Heracli I de Bizanci, salvador d’un imperi

 
n. 575? –Constantinoble, 641
Activitat: PolíticaGrup5-Història     
Àrea: Imperi bizantí
 

Al caire de l’abisme

Durant el govern impopular de l’emperador Focas (602-610), l’estat bizantí va patir una crisi molt greu amb la  doble invasió dels Balcans per eslaus i àvars, poble procedent d’Àsia central, així com els atacs perses als territoris de l’est. En aquest context Heracli, el fill del governador d’Àfrica, va dirigir una expedició militar victoriosa contra Focas, a qui va decapitar. El 610 es proclamà emperador. Amb tot, la situació empitjorà  encara més amb la conquesta de Síria, Palestina i Egipte pels perses poc després.

El redreçament

La recuperació bizantina s’inicia amb la pau signada amb els àvars. Gràcies a l’ajut financer de l’Església, va prendre l’ofensiva el 622, amb alguns èxits en les campanyes següents. Quatre anys més tard àvars i perses atacaren Constantinoble, però les muralles de la capital i el domini marítim bizantí van frustrar la temptativa.

heracliIUn fet destacat, la batalla de Nínive

Des d’Armènia l’emperador va invadir Mesopotàmia. L’any 627 va vèncer els perses en una batalla decisiva prop de les ruines de l’antiga ciutat de Nínive. El rei Cosroes II de Pèrsia, responsable del daltabaix, fou assassinat pel seu fill, Kavadh II, qui va tornar totes les províncies ocupades i va signar la pau.

El problema religiós

En la zona oriental de l’imperi dominava l’heretgia monofisita, que en comptes d’acceptar dues natures en Jesucrist -la divina i la humana-, només admetia la primera. Heracli I va voler resoldre l’afer amb una nova doctrina oficial, el monotelisme, que defensava l’existència de dues natures, però amb una sola voluntat.  Fou difosa en un document imperial, l’Echtesis del 638. La solució de compromís no fou acceptada per cap de les parts, amb la qual cosa el conflicte s’enverinà encara més.

El nou enemic

La desaparició del perill persa va anar acompanyat pel sorgiment d’una nova amenaça al sud, els àrabs. Les dissensions dels territoris orientals, amb majoria monofisita, afavoriren l’escassa resistència als exèrcits islàmics, que els garantiren la llibertat de culte. Després de la batalla del riu Yarmuk (636), l’imperi bizantí va perdre definitivament Síria i Palestina.     

L’anècdota

Quan els perses van conquerir Jerusalem (614) entre el botí s’havien endut la relíquia de la Vera Creu. Heracli va recuperar-la després de la pau amb Pèrsia i ell personalment va retornar la preuada relíquia a Jerusalem (629). Tanmateix va romandre poc temps en mans cristianes davant la irrupció musulmana.

La frase

“El poder ha de brillar més per l’amor que pel terror” (frase d’Heracli I citada pel poeta Jordi de Pisídia)

Anuncis