Mongke Khan, empenta i ordre imperials

Mongòlia, 1208 -Diaoyu? (Xina), 1259

Activitat: Política           

Àrea: Imperi mongol

 

Genguiskhànida

Net de Genguis Khan, i fill de Tului, participà en la campanya a l’Europa oriental dirigida per Subutai i Batu Khan. Allà va estrényer les relacions amb el seu cosí Batu, del llinatge de Jotxi, enfront als altres descendents de l’avi. Mort el gran khan Guyuk (1248) i comptant amb el talent polític de la seva mare Sorgaqtani Beki i el suport de Batu, Mongke esdevingué el cap suprem dels mongols el 1251, desplaçant els germans i descendents del seu cosí Guyuk, fill d’Ogodei Khan.

Reformes internes

Després de reprimir durament l’oposició de la nissaga d’Ogodei, va emprendre un seguit de reformes a tot l’imperi. Considerat el més notable dels successors de Genguis Khan, fou l’últim que exercí un poder efectiu sobre totes les terres conquerides. Potencià el govern central, ubicat a Mongòlia, a Karakorum, la capital; centralitzà la recaptació d’impostos; aturà els abusos en els territoris ja conquerits, que castigà severament, alhora que promovia la represa econòmica de les zones devastades.

Un fet destacat, el cens complet de limperi mongol

Per conèixer el pes econòmic i demogràfic real del seu imperi, Mongke va ordenar la creació d’un cens, que ultrapassà les temptatives dels grans khans anteriors, tant per l’abast geogràfic com per la seva exhaustivitat. L’inventari s’inicià el 1252 als territoris conquerits de la Xina i, passant per Àsia central, Pèrsia, Mesopotàmia, va concloure al nord de Rússia, a Novgorod el 1259. Les dades permetien estimar els recursos de cada província en el sosteniment i l’expansió dels dominis mongols.

Conquestes a orient i occident

Durant el seu govern, les tropes mongoles liderades pels seus germans Hulegu i Khublai van estendre l’imperi. Hulagu Khan conquerí Pèrsia (1256) i des d’allà avançà cap a l’oest, ocupant Iraq, amb la capital Bagdad (1258), i Síria. A l’est, l’ofensiva, encapçalada per Khublai, s’orientà tant cap a l’imperi xinès dels Song com a altres estats a l’oest i el sud de la Xina. El 1257, Mongke va prendre el comandament directe de l’exèrcit contra els Song. Al setge de Diaoyu (Xina), va emmalaltir i morí poc després.

La frase

“Nosaltres, els moal creiem que no hi ha sinó un únic Déu, gràcies al qual vivim i morim, i a ell adrecem el nostre cor. Però com Déu ha donat a la mà diferents dits, així també ha donat als homes diferents camins … Déu us ha lliurat les Escriptures, i vosaltres no les guardeu, a nosaltres ens va donar els endevins, i nosaltres complim el que ens manen i vivim en pau” (declaració de Mongke Khan, segons Guillem de Rubrouck).

Anuncis

Subutai, el general que amenaçà Europa

Burkhan Khuldun? (Mongòlia), vers 1175-Mongòlia, 1248

Activitat: Guerra Grup5-Història

Àrea: Imperi mongol

 

Per mèrits

Del clan mongol dels Uriangqadai i fill d’un ferrer, s’allistà a l’exèrcit de Genguis Khan, seguint l’exemple del seu germà gran. Gràcies al seu gran talent militar, es convertí en general, malgrat no pertànyer a la nissaga de Genguis.

Sota el primer gran khan

Es va distingir en la conquesta de l’imperi de Khwarezm, a l’Àsia central, i li fou encomanada la persecució del sobirà fugitiu, que va morir a la mar Càspia el 1221. Des d’allà, sota la direcció de Jebe i Subutai, un exèrcit mongol va avançar cap a la Rússia meridional. Va derrotar les forces georgianes i cumanes, i el 1223, van obtenir una gran victòria al riu Kalka sobre el príncep Mstislav de Kíev.

Europa oriental, objectiu militar

En temps d’Ogodei Khan, successor de Genguis, Subutai va participar en la conquesta de l’imperi de Jin, a la Xina central. El 1237 l’expansió mongola s’orientà també cap a l’est. L’expedició militar, sota el lideratge teòric de Batu Khan, en realitat estava liderada per Subutai. Va sotmetre els principats russos, i després de dos anys de consolidar el domini en aquella àrea, el 1240, va expandir-se a l’oest.

Bela IV escapant dels mongols

Bela IV escapant dels mongols

Un fet destacat, la batalla de Mohi

Subutai, estrateg brillantíssim, va dividir les seves forces en quatre exèrcits, que avançaren de manera coordinada, i el 1241 van vèncer simultàniament a grans exèrcits a Polònia i Hongria. Sota el comandament directe de Subutai, es produí la batalla de Mohi (o del riu Sajo), on el rei magiar Bela IV fou vençut completament, gràcies a la flexibilitat de la cavalleria lleugera enemiga, a les hàbils maniobres amb què va ser encerclat i destruït el seu exèrcit, i per la importància de l’enginyeria militar a la batalla.

L’anècdota

Subutai era molt gras i no podia muntar els petits cavalls mongols. Per això, es desplaçava en un carro, des d’on dirigia les batalles, sense que això limités els seus moviments i els seus èxits militars.

Retorn a Mongòlia

Subutai ja planificava la invasió de terres germàniques i italianes quan succeí la mort d’Ogodei Khan (1241), que va posar fi a la campanya europea. Els grans caps mongols havien d’acudir a Karakorum, la capital de l’imperi per elegir el nou gran khan. Fou triat Guyuk (1244) qui, enemistat amb Batu Khan, el va privar del seu millor general. Després d’uns anys en el front oriental, dirigint les operacions contra l’imperi xinès dels Song, Subutai es va retirar el 1248.

Sorgaqtani, mare de grans khans

 
Mongòlia?, n. vers 1198–Mongòlia?, 1252
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Àrea: Imperi mongol
 

Casament forçat

Neboda de Togrul Khan, cap de la confederació tribal dels kerait que dominava Mongòlia central durant el segle XII, la seva situació va canviar quan el 1203 el seu oncle fou derrotat per Genguis Khan. D’acord amb la tradició mongola, les dones més properes al cabdill vençut van ser casades amb membres de la família de Genguis. Així, Sorgaqtani es convertí en la dona de Tului, el quart fill del gran khan.

Matriarca

Va infantar quatre fills barons. El seu marit va morir el 1232 o 1233. Des d’aleshores la vídua actuà com a cap familiar ja que les mongoles tenien una autonomia i un reconeixement social molt superiors als d’altres cultures. Sorgaqtani refusà la invitació de l’emperador Ogodei Khan de tornar-se a casar amb el seu hereu, Guyuk, i es dedicà a cuidar la fillada. Nestoriana, això és, membre d’una església cristiana difosa per Pèrsia i Orient llunyà, va practicar la tolerància religiosa: finançà la construcció de mesquites, protegí els cristians, establí relacions amb monjos budistes i taoistes…

Sorgaqtani i Tului

Sorgaqtani i Tului

L’anècdota

Malgrat pertànyer a la classe militar dirigent i ser Tolui un gran general, Sorgaqtani va   voler que la descendència no només fos instruïda en les armes sinó també en les lletres. Feia poc temps que la llengua mongola comptava amb un alfabet (vers 1204) i els fills de Sorgaqtani van aprendre a llegir-lo i escriure’l.

Un fet destacat, l’elecció de Mongke com a gran khan (1251)

En morir Guyuk Khan (1248), la vídua, Ogul Qaimish, va assumir transitòriament el govern. No obstant això, amb habilitat Sorgaqtani va acordar aliances amb prínceps mongols, sobretot amb Batu Khan, nét de Genguis que governava part de Rússia i Ucraïna. Finalment, el 1251, es reuní un kurultai, assemblea de magnats, que va proclamar nou gran khan Mongke, primogènit de Sorgaqtani. Així el tron imperial passà a la família de Tolui, aprofitant la joventut dels candidats de la nissaga d’Ogodei. Més tard, un altre fill de Sorgaqtani, Khublai (o Kubilai) esdevindria també gran khan.

La frase

“Si hi hagués entre les dones alguna més de tan destacada com ella, pensaria que les dones són superiors als homes” (de Gregori Bar Hebreu, historiador siri cristià, del s. XIII).

Ogodei Khan, el successor de Genguis

 
n. 1186? -Mongòlia, 1241
Activitat: PolíticaGrup5-Història                                                    
Àrea: Imperi mongol
 
A l’ombra del pare

Tercer fill de Genguis Khan i Borte, va ser instruït per a la guerra. El 1203, servint el seu pare, en una batalla durant la unificació de les tribus mongoles, Ogodei fou greument ferit. Anys més tard va participar com a general en les campanyes mongoles contra el regne de Jin, al nord de la Xina, i contra l’imperi de Khwarizm, estat que comprenia Iran i part de l’Àsia central.

Gran khanogodeikhan

Mort Genguis Khan (1227), Tului, el fill benjamí va ocupar la regència fins la celebració del kurultai, l’assemblea dels caps mongols, que va triar Ogodei  com a khagan (1229) d’acord amb les darreres voluntats del seu pare. També Tului s’hi avingué. Ogodei era intel·ligent, jovial, golafre i procliu a delegar competències en auxiliars vàlids, conscient que no comptava amb el geni militar del seu pare. Amb tot, tenia gran carisma, cosa que contribuí a  l’estabilitat de l’imperi mongol, sense gaires dissensions durant el seu govern.

 Noves conquestes

L’imperi mongol s’engrandí, fruit de les campanyes simultànies en diferents fronts, en mans d’hàbils generals, però seguint les ordres del gran khan. En cinc anys (1230-1234) va annexionar-se el regne de Jin després de prendre Kaifeng, la capital. El 1231 va invadir l’estat coreà. A Pèrsia va frustrar la temptativa restauracionista del príncep hereu de Khwarizm, mentre a Europa assolà els principats russos (1237-1240) i els seus exèrcits arribaren fins a la mar Adriàtica després de derrotar al rei d’Hongria (1241).

Un fet destacat, l’administració de l’imperi mongol

A fi d’organitzar els vastos dominis, el gran khan establí un sistema administratiu gestionat per súbdits no mongols –cristians turcs, perses, xinesos de Jin… En comptes de la política de saqueig del seu pare, va introduir la recaptació regular d’impostos sobre els territoris sotmesos. Ogodei va triar com a capital Karakorum, connectada amb tot l’imperi mitjançant una xarxa de correus a cavall que es proveïen de queviures i cavalls de refresc en estacions distribuïdes de manera uniforme.

L’anècdota

Ogodei, alcohòlic, va morir l’11 de desembre de 1241,  després d’una de tantes nits de borratxera. El fet va tenir conseqüències trascendentals. El decés va suposar la reunió dels cabdills mongols a Karakorum per escollir el successor, la qual cosa va concloure, de manera sobtada, la campanya europea fins aleshores victoriosa. Les tropes asiàtiques tornaren a les seves bases quan es disposaven a atacar l’Europa occidental.