Canut, el Gran, el víking més poderós

Dinamarca, 995–Shaftesbury (Regne Unit),1035

Activitat: Política 

Àrea: Regnes de Dinamarca, Anglaterra i Noruega

 

Cap a l’oest

Després d’anys de raids i pillatges víkings en terres angleses, el rei danès Sven I, el 1013 va emprendre la conquesta d’aquest país. L’acompanyava el seu fill menor Canut. L’any següent fou proclamat rei d’Anglaterra, però mesos després Sven va morir, i Etereld II, el rei destronat, recuperà el poder. Canut tornà a Dinamarca.

Un fet destacat, la batalla d’Assandun

Canut, amb l’ajut del seu germà Harald, que governava Dinamarca, organitza el 1015 una gran expedició per reconquerir Anglaterra. S’enfronta primer amb Etereld II, i després, amb el seu fill Edmund, amb sort alterna fins que les tropes daneses guanyen la batalla d’Assandun (1016). El triomf comporta la divisió del regne anglès en dues parts: al nord del Tàmesis governa Canut, i al sud, Edmund. Mort el monarca anglosaxó poc després, el 1017 el danès regeix tota Anglaterra.

Política interior

Els primers anys el nou sobirà va beneficiar els caps danesos amb la donació i govern de terres angleses, reservant-se Canut l’antic reialme de Wessex, la zona més rica de l’illa. Amb tot, paulatinament va confiar comtats i importants càrrecs polítics als  anglosaxons. Respectà els seus costums, mantingué vigents les lleis anglosaxones i afavorí l’Església Catòlica.

L’anècdota

Una llegenda associada a Canut, sorgida segles després del seu regnat, el situa en una platja anglesa. Cansat dels nobles cortesans que lloaven el seu gran poder, Canut, va seure en un tron, tocant l’aigua, i va ordenar que les onades s’aturessin per mantenir els peus secs. Lògicament, les onades seguiren amb el seu moviment constant. El rei, mullat, deixa la corona penjada d’una creu, indicant qui era realment el sobirà més poderós.

Canut desafia les onades, de J.E. McConnell

Afers escandinaus

Després del traspàs del seu germà Harald (1018), Canut ocupà també el tron de Dinamarca. Rivalitats amb Noruega i Suècia desembocaren en la batalla del riu Helgeå que va vèncer Canut (1026). Dos anys més tard fou proclamat rei de Noruega, que obligaria al rei Olaf II a abandonar el país. Així, Canut esdevé senyor d’un gran regne estès a banda i banda de la mar del Nord, que es desfaria a la seva mort.

Al continent 

El 1027 va pelegrinar a Roma, on assistí a la coronació de l’emperador germànic Conrad II. Les bones relacions entre els dos sobirans es concretaren amb la cessió a Canut de la zona de Schleswig, al nord d’Alemanya, i el matrimoni d’una filla del rei víkig amb Enric, l’hereu de l’emperador.

 

 

Guardar

Anuncis