Benjamí de Tudela, el jueu viatger

Tudela (Navarra), segle XII-Tudela, 1173?

Activitat: ExploracióGrup5-Història

Àrea: Regne de Navarra

 

Il·lustrat

Benjamí de Tudela, de César Muñoz Sola

Benjamí de Tudela, de César Muñoz Sola

Benjamí bar Jonàs és conegut com a Benjamí de Tudela, la ciutat navarresa d’on procedia. De religió jueva, va créixer al seu call. Home culte, coneixedor de la llei del seu poble i poliglot.

Raons del viatge

La fama de Benjamí de Tudela rau en el llarg viatge fet des de la península Ibèrica fins a l’Orient Mitjà entre els anys 1159 i 1173, aproximadament. S’ignoren els objectius precisos del periple. S’han suggerit diversos motius, sobretot de caire econòmic o religiós, com el comerç o bé el pelegrinatge a Terra Santa.

De Tudela a Bagdad

A les primeres etapes del seu itinerari va visitar Saragossa, Tortosa, Barcelona i Girona. El llarg viatge s’articula al voltant de cinc grans ciutats, on va fer les estades més llargues: Roma, Constantinoble, Jerusalem, Bagdad i El Caire. Benjamí recull també notícies d’altres llocs no visitats probablement, com ara el Tibet, Sri Lanka, Bohèmia o Ucraïna.

Guies

L’obra de Benjamí de Tudela no és una narració de viatges fantasiosa: indica les distàncies entre les ciutats i, bon observador, parla d’economia, història, cultura, costums, monuments… incidint especialment en les comunitats jueves. Indica la seva població en unes noranta ciutats d’Europa, Àsia i Àfrica, i per tant constitueix la font més notable per a la demografia jueva de l’edat mitjana.

L’anècdota

Del seu pas per Barcelona se’n conserva la descripció més antiga. La qualifica de bella ciutat, plena de mercaders de Grècia, Pisa, Alexandria i de tots els confins. Fa referència també al seu call, del qual esmenta els membres més destacats.

Un fet destacat, Sefer massaot (El llibre de viatges)

Benjamí de Tudela no va escriure el Sefer massaot, en la forma tal com es coneix. En realitat, el llibre fou redactat per un autor anònim que va aprofitar les notes de viatge del jueu navarrès per fer-ne un resum que assoliria gran difusió. Constitueix una de les primeres mostres de llibre de viatges escrites en hebreu.

Guardar

Sanç III de Pamplona, tutelant l’Espanya cristiana

 
Navarra?, n. 992?–m. 1035
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Regne de Pamplona
 

Oportunitats

Menor d’edat quan va morir el seu pare, Garcia II, la regència fou exercida pels seus parents. Probablement començà el seu govern efectiu després del matrimoni amb Múnia (1010), filla del comte de Castella. Amb ell, el regne de Pamplona (així s’anomenava el reialme navarrès), constituït per Navarra, Rioja i Osca septentrional, s’expandiria fins esdevenir l’estat ibèric cristià més destacat en el període de decadència del califat de Còrdova.

La política orientalsançIIIdepamplona

La política expansiva navarresa es basà sobretot en les relacions familiars i en hàbils cops de mà. Primer va ensenyorir-se dels antics comtats carolingis de Sobrarb i Ribagorça, davant l’absència d’hereus directes, fent valdre els drets successoris de la seva dona. Més a l’est, intervingué en el conflicte entre Berenguer Ramon I de Barcelona i la seva mare Ermessenda, aliat amb el primer.

Un fet destacat, Castella sota el domini navarrès (1029)

El 1017 va morir el comte castellà Sancho García, el seu hereu García Sánchez només tenia set anys. Sanç, cunyat de l’infant, es convertí en el seu tutor per controlar el comtat, amenaçat pel rei de Lleó i les lluites nobiliàries. El 1029, un dia abans del seu casament, García Sánchez fou assassinat per la família noble dels Vela. Llavors, Sanç executà als assassins i incorporà Castella als seus estats gràcies al parentiu de la seva dona.

Més enllà del Pirineu

Sanç III establí relacions amb altres sobirans europeus. Ell mateix es va entrevistar amb el rei Robert II de França amb motiu d’un viatge fins a Saint Jean d’Angely, on suposament s’havia descobert el cap de sant Joan Baptista; i envià el seu primogènit Garcia a Roma. Així mateix fomentà el pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia. Tot plegat va propiciar la introducció dels corrents culturals europeus i establí l’orde benedictí en el regne de Pamplona.

L’anècdota

Aquest rei va mantenir relació epistolar amb l’abat Oliba. Quan s’introduiren els benedictins als seus estats, alguns membres destacats procedien de Catalunya, recomanats per Oliba: Ponç, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, i Bernat, monjo de Ripoll, esdevingueren bisbes d’Oviedo i de Palència, respectivament.

Plenitud i ruptura

Sanç III aprofità la regència de la seva germana Urraca (1028-1032), madrastra de Beremund III de Lleó, per emparar-se de la part oriental del regne lleonès. L’hegemonia de Navarra sobre l’Espanya cristiana era inqüestionada, però fou efímera. Quan va morir Sanç III, l’estat navarrès es disgregà, repartit entre els seus fills barons, tres dels quals assumiren el títol de reis. Garcia va rebre Navarra; Ferran, Castella; Ramir, Aragó; i Gonçal, els comtats de Sobrarb i Ribagorça.