Fredegunda, tot per assegurar el tron

 
França, vers 545–597
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Regne de Neústria
 

L’escenari

Després de la desaparició de l’imperi romà, els territoris de les actuals França i Alemanya occidental van ser dominats pel poble dels francs. El 567, el reialme franc era dividit entre tres germans: Neústria, la part occidental, governada per Khilperic I; Austràsia, el sector més oriental, per Sigebert; i Borgonya, al sud, per Guntram.

De criada a reina

D’origen humil, Fredegunda era una bella serventa de palau. Khilperic I la trià com amistançada i repudià la seva dona Audovera, reclosa en un monestir. El rei es tornà a casar (566) amb una princesa visigoda, Galsvinta, per bé que va mantenir l’amant. Un any més tard, Galsvinta fou estrangulada, i Fredegunda esdevingué reina de Neústria. L’assassinat va provocar la guerra amb Austràsia ja que el rei Sigebert era casat amb Bruniquilda, germana de la difunta. La campanya, favorable a Austràsia, va acabar sobtadament quan el seu rei va ser mort per sicaris dels seus enemics neustrians. fredegunda

Eliminant rivals

Els tres fills nascuts del primer matrimoni de Khilperic I van patir l’hostilitat de Fredegunda. Teudebert morí en combat; el segon, Meroveu va casar-se amb la seva tia vídua, Bruniquilda, regent d’Austràsia, però el seu pare s’hi oposà decididament. Aconseguí l’anul·lació del matrimoni i Meroveu va morir perseguit pels sequaços de Fredegunda. El tercer germà, Clodoveu, acusat per la madrastra, fou empresonat i mort.

L’anècdota

La reina va tenir descendència, però no superaven els primers anys de vida. Ja n’havia perdut un quan els seus fills Dagobert i Clodobert emmalaltiren. Va creure que aquella desgràcia era el càstig de Déu per la cobdícia reial. Va fer cremar registres d’impostos a fi de salvar les criatures, però expiraren. Finalment, infantà un quart nen que arribaria a l’edat adulta, Clotari II.

Un fet destacat, la regència de Neústria

El 584 el rei Khildebert I fou assassinat. L’hereu del tron era un nadó i Fredegunda ocupà la regència. Davant l’amenaça del rei d’Austràsia i la seva mare Bruniquilda, va aconseguir la protecció del rei Gontram de Borgonya. Fredegunda consolidaria la seva posició, conservant la fidelitat dels nobles del regne. D’altra banda, tractà diverses vegades de matar sense èxit Bruniquilda. Els últims anys de la regència les forces de Neústria van vencer les austrasianes i Frudegunda va acabar els seus dies al llit, de mort natural.

Dues visions

La visió extremadament negativa de Fredegunda prové del cronista coetani Gregori de Tours que participà activament en la política, contrari als reis de Neústria. Altrament, Christine de Pisan, escriptora del segle XV, lloa Fredegunda malgrat la seva crudeltat car, en una època molt confusa i violenta, com a regent “va governar prudentment el regne de França”.

Anuncis