Abd al-Malik, cap a un imperi omeia centralitzat

 
Medina (Aràbia Saudita), 646?–Damasc, 705
Activitat: Política Grup5-Història                                                   
Àrea: Califat omeia
 
De fill de governador a califa

Des del 661 l’imperi islàmic, que comprenia d’Egipte a Pèrsia i d’Armènia a Aràbia, era regit per la dinastia omeia. El 684 Marwan ibn al-Hakam, governador d’Aràbia, s’imposà sobre altres membres de la família i fou proclamat califa, però l’any següent fou assassinat i el va succeir el seu fill Abd al-Malik ibn Marwan.

Guerra civil

Encara que el nou sobirà aviat va controlar Síria, en altres zones de l’imperi van esclatar greus revoltes. L’amenaça més seriosa, estesa per l’Iraq i Aràbia,  fou liderada per Abdallah ibn al-Zubayr, que es nomenà també califa. Abd al-Malik va sufocar-la gràcies al general al-Hajjaj, després de prendre La Meca a l’assalt (692), on fou mort al-Zubayr. La lluita a l’Iraq contra altres faccions rebels fou confiada al general victoriós, qui va reeeixir-hi i va governar fidelment aquell territori durant vint anys.

Un imperi en expansió

Els exèrcits omeies es van expandir pel nord d’Àfrica. Van conquerir Cartago (698?), amb la qual cosa van posar fi a la presència bizantina en aquella zona de manera definitiva. Els omeies s’enfrontaren també amb els bizantins a l’orient, a Anatòlia, però aquí sense avenços significatius.abdalmalik-dinar

Reformes

Abd al-Malik, oposat als particularismes de les tribus,  va introduir mesures per afavorir la centralització de l’estat omeia. Ell fou el responsable d’un primer sistema regular de correus. També fou el primer sobirà islàmic que va encunyar monedes d’or i argent. Els califes anteriors havien fet servir sobretot els denaris bizantins; ara són substituïts pels dinars que inclouen inscripcions en àrab.

Un fet destacat, l’arab, llengua oficial

Durant el govern d’Abd al-Malik s’instituí l’àrab com a llengua de l’administració arreu de l’imperi omeia. Fins aleshores els àrabs, sense una tradició estatal forta, havien mantingut les llengües administratives de les províncies conquerides: bàsicament, el persa pahlavi, en la part oriental, i el grec, en les procedents de l’imperi bizantí. Aquest fet afavorí l’arabització de l’imperi.

L’anècdota

Vers el 690 el califa manà edificar la Cúpula de la Roca a Jerusalem. Les grans dimensions de l’edifici probablement responien a la voluntat del califa d’emular els temples cristians de la ciutat santa. És un santuari, no una mesquita, on es venera la roca des de la qual, segons la tradició, pujà al cel Mahoma per rebre la revelació d’Al·là. També pels jueus aquesta roca té un significat especial perquè alguns creuen que és el lloc de la història bíblica del sacrifici d’Isaac.

Cúpula de la Roca

Cúpula de la Roca

 

Anuncis