Tomás de Torquemada, la Inquisició dels Reis Catòlics

 

Torquemada (Palència) o Valladolid, 1420–Àvila, 1498
Activitat: Religió Grup2-Raó                                                    
Àrea: Regnes de Castella i Aragó
 

tomasdetorquemadaUn dominic amb protectors poderosos

Seguint les passes del seu oncle, el cardenal Juan de Torquemada, va ingressar a l’orde dels dominics en el convent de San Pablo, de Valladolid, i després de passar pel de Piedrahita, fou elegit prior del convent de Santa Cruz (Segòvia). Confessor del tresorer i secretari reial, Hernán Núñez de Arnalt, esdevingué més tard conseller i confessor també d’Isabel I de Castella (1474).

Un antic tribunal renovat

La Inquisició havia sorgit al segle XII per combatre l’heretgia càtara. Al segle XV va renéixer amb energia a la península Ibèrica per iniciativa dels Reis Catòlics, fruit de la defensa a ultrança de l’ortodòxia  i el rebuig dels jueus conversos, a qui s’acusava de continuar practicant el judaisme en secret. A requeriment dels reis, el papa Sixt IV va permetre per primer cop un tribunal de la Inquisició a Castella, el 1478.

Un fet destacat, inquisidor general de Castella i Aragó

El 1482 Torquemada fou nomenat inquisidor juntament amb altres sis dominics; l’agost de 1483, els monarques l’escolliren com a inquisidor general de Castella, això és, cap de la institució, i a l’octubre del mateix any va rebre el mateix càrrec a la Corona d’Aragó. El fet fou rebut al principi amb gran hostilitat car els nous inquisidors eren tots castellans, no sotmesos a les lleis d’aquests territoris. La Inquisició es constituí  en l’únic organisme amb jurisdicció sobre Aragó i Castella.

Instrucciones

Amb Torquemada, l’entitat que dirigeix deixa enrere el desordre dels temps inicials i s’organitza de manera centralitzada. L’inquisidor estableix las Instrucciones o Ordenanzas (1484), normes ampliades en anys posteriors, on es reglamenta tot el procés inquisitorial: la formació dels tribunals, els interrogatoris, les penes… Sota el seu govern, la Inquisició va conèixer un dels seus períodes més repressius, amb major nombre de condemnats a penes de presó, confiscació de béns, o fins i tot  a morir a la foguera.

L’anècdota

Va promoure l’expulsió dels jueus dels regnes de Castella i Aragó el 1492. Segons una història d’origen incert, un cop promulgat aquest decret, una delegació jueva davant dels Reis Catòlics va tractar d’aconseguir la seva revocació amb una alta suma de diners. L’inquisidor va comparéixer davant els monarques, llançant una bossa amb trenta monedes, al·ludint a la recompensa donada pels caps jueus a Judes, i preguntant a quin preu seria venut Crist altre cop.  

Anuncis