Al-Mamun, el califa protector de la saviesa

Bagdad, 786–Pozanti (Turquia), 833

Activitat: Política   Grup5-Història

Àrea: Califat abbàssida

 

Herència complicada

Tot i que era el primogènit del califa Harun al-Raixid, al-Mamun no fou designat com a successor. La mare d’al-Mamun era una concubina persa i fou preferit al-Amin, fill d’una dona de la família abbàssida regnant. Tanmateix, Harun al-Raixid va concedir a al-Mamun el govern de les províncies més orientals del califat, i el reconegué com a segon successor, si moria abans al-Amin.

El tron cobejat

Després de la mort de Harun (809), se succeiren les picabaralles entre els germans. Al-Amin va trencar l’acord entre ells quan va nomenar hereu al seu fill. El 811 va esclatar la guerra civil. Els combats van afavorir al-Mamun i finalment el 813 va ocupar Bagdad. Al-Amin fou mort i el germà esdevingué el nou califa, que regnaria durant una vintena d’anys.

L’anècdota

El nou sobirà volgué posar fi a la divisió existent dins del món musulmà entre sunnites i xiites. Per això va nomenar com a hereu de l’imperi Ali al-Rida, aliè al seu llinatge i lider dels xiites, a qui va casar amb la seva filla. El fet no va reconciliar les dues faccions; ans al contrari, generà noves revoltes. El 818 va morir al-Rida, potser assassinat. Al-Mamun va renunciar al seu projecte, i la divisió s’ha mantingut fins els nostres dies.

Un fet destacat, la Casa de la Saviesa (“Bayt al-Hikma”)

Encara que probablement va ser fundada durant el regnat del seu pare, fou amb al-Mamun quan assolí un gran desenvolupament la Casa de la Saviesa, una institució per a l’estudi i la traducció de les obres de filosofia i ciència dels grecs antics a l’àrab. Comptava també amb una gran biblioteca i un observatori astronòmic. Va ser trascendental per al desenvolupament de la ciència àrab. Al-Mamun hi participà activament i féu portar molts textos antics des de Constantinoble.

Al-Mamun envia una ambaixada a Teòfil, emperador bizantí

Al-Mamun envia una ambaixada a Teòfil, emperador bizantí

El mutazilisme oficial

Al-Mamun va declarar el mutazilisme la doctrina oficial del califat, un corrent dins l’Islam influït per l’antiga filosofia grega racionalista. Un dels aspectes més polèmics va ser qüestionar el caràcter etern de l’Alcorà; per als mutazilites el text sagrat era una realitat creada. El califa va exigir l’adhesió al credo mutazilista per part dels teòlegs; alguns d’ells, tradicionalistes, com Ahmad ibn Hanbal s’hi van oposar. Paradoxalment, el moviment racionalista tractà d’imposar-se per la coerció a l’islamisme conservador.