Aryabhata, entre lletres-xifres i estels

 
Índia, 476-Índia, vers 550
Activitat: Astronomia. Matemàtica   Grup2-Raó                                             
Àrea: Imperi gupta
 

Un o dos

D’aquest científic indi se’n té poca informació segura. En una de les seves obres ens indica que va acabar d’escriure-la el 499, quan tenia 23 anys, a Kusumapura (Patna?), ciutat on treballava com a professor i cap d’una acadèmia. Els especialistes no es posen d’acord sobre el seu lloc de naixement. Fins i tot, se l’havia confòs fins a principis del segle XX amb un altre matemàtic homònim que va viure al segle X, conegut ara pel especialistes com Aryabhata II.aryabhata

Un fet destacat, Aryabhatiya

Aquest llibre en sànscrit  constitueix l’única obra íntegra conservada d’Aryabhata. És un compendi de matemàtiques i astronomia, però no s’estructura com un manual. Probablement fou redactat com un text d’acompanyament a les explicacions del mestre; consta de 118 versos, forma d’escriptura que facilita la seva memorització. Usa  un sistema de numeració basat en la combinació de lletres. Amb les 33 consonants expressa les unitats fins a 25 i les desenes fins a cent; les diferents vocals multipliquen per 1, per 10, per 100… la quantitat indicada per les consonants amb què s’uneixen.

Nombres

En geometria, calcula encertadament les àrees del triangle i el cercle, però no són exactes les de la pirámide i l’esfera. Pel que fa al nombre de π el quantifica en 3’1416 (el real és: 3’14159265…), valor més precís que el de la majoria de matemàtics antics i medievals. Treballa també la trigonometria plana i esférica, fins i tot presenta una taula de sinus i cosinus. Aborda també qüestions aritmètiques, com la resolució d’arrels quadrades i cúbiques o d’equacions indeterminades, algunes amb mètodes originals.

Coneixements astronòmics

Com els astrònoms coetanis defensa el geocentrisme: el sol, la lluna  i els altres planetes giren al voltant de la Terra; ara bé, al contrari de la creença majoritària, sosté que la Terra no és fixa, sinó que rota sobre el seu eix diàriament, la qual cosa provoca el dia i la nit. Així mateix, rebutja l’explicació tradicional dels eclipsis per l’acció del dimoni Raju i l’explica per la interposició d’un astre amb el sol. També va mesurar la circumferència de la Terra i els seus resultats van ser prou ajustats perquè el seu valor de 39.968 km. és inferior només en 62 km. als càlculs actuals.

La frase

“Aryabhata és el capità que, després d’arribar a les costes més llunyanes i submergir-se en les profundes immensitats del mar del coneixement de les matemàtiques, la cinemàtica i l’estudi de l’esfera, va lliurar aquestes ciències als savis” (de Bhaskara I, matemàtic del segle VII).

Anuncis