Bernart de Ventadorn, el trobador de l’amor sincer

 
Ventadorn (França), vers 1140–Dalon (França), vers 1195
Activitat: Literatura. Música 
Grup3-Lletres Àrea: Vescomtat de Ventadorn, ducat d’Aquitània
 
Primeres engrunes

D’acord amb una breu vida escrita al s. XIII, Bernart era d’origen humil, fill del forner del castell de Ventadorn, al Llemosí ―si bé alguns estudiosos actuals defensen que era d’ascendència noble, potser fill bastard d’un gran senyor―i va aprendre les arts de trobador gràcies al vescomte de Ventadorn. Convertit en poeta de la vescomtessa, els dos s’enamoraren. Sabut això pel marit, Bernart va haver d’abandonar el castell.

De la cort al monestir

El jove trobador va marxar a la cort de la duquessa Elionor d’Aquitània i altre cop s’enamorà de la noble, però Elionor es va casar amb el rei Enric II d’Anglaterra. En alguns versos de Bernart hi ha indicis d’haver viscut també en terres angleses. Més tard, es va traslladar a Tolosa i entrà al servei del comte Ramon V. Finalment, es retirà a l’abadia cistercenca de Dalon (França).

bernartdeventadornUn fet destacat, les “cansos”

Considerat per alguns crítics com el millor trobador de la literatura occitana, la quarantena de poemes que se’n conserven no són de caire polític o moralitzador, tots tenen com a tema exclusiu l’amor. Les cansos (o cançons), de caire líric, són escrites en l’estil del “trobar leu”, fàcil d’entendre, gens hermètic, amb esquemes de rima simples, la majoria de sis o set estrofes. Es coneix la música de divuit dels seus poemes, compostos probablement per ser cantants per un sol intèrpret.

Sensibilitat

Bernart de Ventadorn conrea temes habituals de la literatura trobadoresca, la seva grandesa rau en el to sincer que trapuen els seus versos d’amor. No és un artifici literari, expressen autenticitat, joia, enyorament, gelosia… sovint amb un aire tendre, fent servir imatges delicades, com el cant del rossinyol.

La frase

Quan veig l’alosa aletejar,

joiosa al raig matinador,

com defalleix i es deixa anar,

que el cor li vessa de dolçor,

tan gran enveja m’ha copsat

d’aquell ocell que veig joiós,

que em meravell que el cor, dardat

pel gran desig, no en resti fos.

(Versió en català de Lola Badia)

 

Cantar no pot gaire valer,

si des del cor no surt el cant,

ni cant no pot del cor sorgir

sense ser amor veritable.

Per això perfecte és el meu cant

car poso al servei de l’amor,

la boca, els ulls, el cor i el seny.

(fragments extrets dels poemes “Can vei la lauzeta mover” i “Chantars no pot gaire valer”).

 

Per saber-ne més:

Música.Non es meravelha.

https://www.youtube.com/watch?v=NT8OvlU–4E