Rabia al Adawiyya, enamorada d’Al·là

 
Bàssora (Iraq), entre 713 i 717–Jerusalem?, 801
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Imperi omeia, Imperi abbàssida
 
Pobresa

Rabia al-Adawiyya (o Rabia al-Basri) va néixer en una família molt pobra de Bàssora; el seu nom vol dir “la quarta” per la qual cosa sembla que l’havien precedida tres germans. Va restar òrfena quan encara era nena i va caure en mans d’un mercader que la va vendre com a esclava.

L’alliberament

La noia fou tractada amb duresa, treballant de sol a sol, i no obstant això, a la nit pregava durant hores. Un dia fou descoberta pel seu amo que, sorprès de la seva pietat, li va tornar la llibertat. Se n’anà un temps al desert, portant una vida solitària i ascètica. Després s’instal·là a Bàssora, on viuria pobrament. Algunes fonts diuen que va passar els seus últims anys a Jerusalem.

Un fet destacat, la mare del sufisme

Va tenir diversos pretendents, però ella decidí mantenir-se sempre soltera. Va renunciar al matrimoni i els plaers mundans per consagrar-se a la pregària i la vida contemplativa. Propugnava l’amor pur a Déu, l’estimació generosa i desinteressada a Al·là. Va gaudir d’un alt reconeixement espiritual i de nombrosos deixebles. Per això, tot i que no va deixar cap escrit, ha estat considerada la mare del sufisme, això és, de la mística musulmana.rabia al-adawiyya

Ressó

Han arribat fins els nostres dies una pila d’anècdotes i fets miraculosos protagonitzats per Rabia. Són fantasies, però palesen la personalitat extraordinària d’aquella dona  i el fort impacte que causà en la societat del seu temps. En el món islàmic demostrava que la via espiritual més exigent i profunda no era exclusiva dels homes.

La frase

“La renúncia a aquest món significa pau, mentre el desig per ell comporta dolor” (frase atribuïda a Rabia pel seu biògraf al-Munawi).

L’anècdota

Anava Rabia pels carrers de la ciutat amb una torxa i una galleda d’aigua, tot cridant que ella apagaria el foc de l’infern i cremaria el paradís. La van aturar per entendre el significat dels seus mots: la gent només venera Déu per pur interès ―la por a l’infern o la recompensa del paradís― quan  la verdadera devoció rau a adorar-lo per Ell mateix, aspirant a contemplar-lo.

Anuncis