Nichiren, el budista japonès del lotus

Kataumi (Japó), 1222-Ikegami (Japó), 1282

Activitat: ReligióGrup2-Raó

Àrea: Imperi del Japó

nichirenMonjo insatisfet

Nascut en una família de pescadors, Zennichimaro va ingressar al monestir budista de Seicho-ji, de l’escola Tendai. Als setze anys va voler aprofundir en els estudis budistes i convertir-se en sacerdot. Va continuar la seva formació en altres centres de Kamakura, Kyoto, Nara…, però, decebut de la vida religiosa i dels principis en què es basaven les diverses escoles doctrinals, va abandonar el budisme Tendai, sense incorporar-se’n a cap altre.

Un moviment autòcton durador

El 1253 va adoptar un nou nom: Nichiren, compost dels mots Nichi i Ren, que signifiquen sol i lotus. Funda una nova escola budista, la primera de matriu japonesa, que no és l’adaptació d’altres sectes procedents de Xina o Corea. De personalitat carismàtica, el seu moviment reeixiria i perviuria. Al segle XXI milions de japonesos segueixen els seus ensenyaments.

El mantra del lotus

El principal tret distintiu del seu budisme és la pràctica diària, durant hores, de la repetició constant d’un mantra: “Nam-myoho-renge-kyo” (“salutació al sutra del lotus”). Aquest exercici proporciona la felicitat i sobretot, permet la il·luminació interior. Qualsevol, independentment del sexe o condició social, té les facultats inherents per assolir el seu desvetllament i esdevenir un nou buda, principi que Nichiren adopta precisament del sutra del lotus, un dels ensenyaments del fundador del budisme.

Un fet destacat, Risshō Ankoku Ro (Sobre l’establiment de l’ensenyament correcte per assegurar la pau a la terra)

En aquest tractat, Nichiren assenyala com a causa dels desastres naturals i el caos polític la corrupció dels governants i del budisme. Uns i altres vetllen pels seus interessos personals en comptes del benestar del poble. Ni la resignació ni el ritualisme són positius, només amb els seus ensenyaments es pot transformar el món. La seva oposició a les altres escoles budistes van desembocar en persecucions i exilis. Perdonat el 1274, es va retirar al mont Minobu, però mai no es va retractar de les seves idees.

L’anècdota

En una ocasió quan era perseguit, a Tatsunokuchi, Nichiren fou capturat pels enemics que volien matar-lo. Tanmateix, l’execució no es va produir perquè, segons els seus partidaris, succeí un prodigi al cel: una objecte de gran lluentor va travessar el firmament. Vist això, els seus botxins van deixar-lo lliure.