Simeó I de Bulgària, un nou Salomó

Pliska? (Bulgària), 864 o 865–Preslav (Bulgària), 927

Activitat: Política Grup5-Història

Àrea: Imperi búlgar

Un futur prelat?

Com a fill tercer del rei Boris I de Bulgària, Simeó no estava destinat a ocupar el tron del seu pare. Probablement li era reservat un alt càrrec eclesiàstic en aquell país recentment cristianitzat. Per això va viure deu anys a Constantinoble, on fou educat a l’escola imperial de Magnaura. Tornat a Bulgària vers el 888, des del monestir de Preslav col·laborava en la difusió del cristianisme entre els búlgars.

Simeó I de Bulgaria (Dimitar Giudjenov, 1927)

Simeó I de Bulgaria (Dimitar Giudjenov, 1927)

Sobirà de retruc

El 889 Boris I, ja vell, va abdicar i es retirà a un monestir. Fou succeït pel seu primogènit, Vladimir, qui va reinstaurar els antics cultes pagans. L’antic monarca s’hi enfrontà, va deposar-lo i el va fer empresonar. Boris elegí com a nou sobirà Simeó que, en conseqüència, va abandonar la vida monàstica per ocupar el tron (893).

Projecte polític

Al llarg del seu regnat, Simeó I va emprendre nombroses campanyes militars contra els seus veïns, sobretot contra l’imperi bizantí, amb grans victòries com les de Bulgarophygon (896) i Anchialos (917). Des del seu territori inicial, format per Bulgària, Romania i part d’Hongria, s’expandí cap al sud i a l’oest, per controlar zones de Sèrbia, Macedònia i Albània. Esdevingué la potència de l’Europa sud-oriental per bé que no aconseguí la seva gran ambició: conquerir la gran ciutat de Constantinoble.

Un fet destacat, el primer tsar dels búlgars

Per reflectir el seu gran poder, el 925 Simeó s’intitulà “tsar dels búlgars i autòcrata dels grecs”. Els seus successors també s’anomenarien tsars. A més va convertir l’arquebisbat de Preslav en patriarcat, amb la qual cosa desvinculava l’Església ortodoxa búlgara de la dependència de Constantinoble. El nou títol i l’autonomia eclesiàstica serien reconeguts pels emperadors bizantins durant el regnat del seu fill, el tsar Pere I de Bulgària.

L’edat d’or

A pesar de les guerres freqüents, el tsar búlgar, va promoure les lletres i les arts al regne. Per evitar la colonització cultural grega, un concili nacional (913) decretà que la llengua oficial i litúrgica del país fos l’antic búlgar. El sobirà va fomentar la traducció d’obres religioses del grec a la llengua eslava. També va embellir Preslav que transformà en una gran capital, i a palau va adoptar la pompa bizantina.

L’anècdota

Alguns cronistes medievals l’anomenen el “mig grec”. S’hi refereixen així no perquè un dels seus pares fos d’origen bizantí, sinó pel seu coneixement de la cultura hel·lènica i per la fluïdesa amb la qual parlava aquesta llengua, fruit dels anys passats a Constantinoble.

Anuncis