Jacomart, pintor del rei Alfons, el Magnànim

València,  vers 1411–València, 1461

Activitat: PinturaGrup4-Art

Àrea: Corona d’Aragó

 

Primeries

Jaume Baçó (o Bacó), conegut com Jacomart, era fill d’un sastre vingut del nord de França o de Flandes i d’Isabel Escrivà. S’ignora la seva formació artística, sens dubte va conéixer la pintura del conciutadà Lluís Dalmau, introductor del gòtic flamenc. Ben valorat, el 1440 el rei Alfons, el Magnànim, afincat a Nàpols, crida Jacomart a la cort.

Nàpols

El pintor no es trasllada a Itàlia fins el 1443, enfeinat amb encàrrecs previs de la vila de Burjassot i de la catedral de València, comandes que no va concloure, amb la dispensa del sobirà. L’estima d’Alfons, el Magnànim, és clara ja que l’anomena “feel (=fidel) familiar i pintor de cambra nostre”. La seva producció italiana s’ha perdut.

De tornada

El 1448 s’estableix altre cop, de manera definitiva, a la ciutat natal. Va pintar un retaule de Santa Caterina, no conservat, per a la capella del palau reial de València i el juny de 1461 se li encomanà un retaule a Xàbia, però al mes següent va morir.

Un fet destacat, el Retaule de sant Llorenç i de sant Pere de Verona, de Catí

jacomart-retauledesantllorencisantperemartircati

Retaule de sant Llorenç i sant Pere Màrtir, de Catí

El 1460, complint el testament del mercader Joan Espígol, es contracta Jacomart per pintar un retaule per a l’església de Catí (Ports de Morella). Està dedicat als sants Llorenç i Pere Màrtir, representats al panell central sota la imatge d’una Crucifixió, i envoltats per quatre escenes de les vides dels dos sants. Fou acabat el 1461, ja difunt, per Joan Reixac.

Per l’estil

La migradesa de dades i la pèrdua d’obres documentades dificulta l’atribució de treballs a Jacomart, fet agreujat per l’estreta relació professional amb el pintor Joan Reixac, que va enllestir diverses obres seves. A pesar dels anys a Itàlia, el seu estil es manté dins el gòtic, adaptant el realisme flamenc de Van Eyck, amb trets més suaus que el de Reixac.

Retaule de sant Miquel, Galleria Parmeggiani de Reggio-Emilia

Retaule de sant Miquel, Galleria Parmeggiani de Reggio-Emilia

Tria d’obres

Sant Benet (catedral de València); Sant Miquel, fragment central del retaule de Sant Miquel (1444?, església de Burjassot, ara a la Galleria Parmeggiani de Reggio-Emilia); Sant Jaume i sant Gil abat (vers 1450, Museu de Belles Arts, València).

L’anècdota

Segons l’inventari pòstum, Jacomart era benestant, per damunt de la majoria dels artistes de la Corona d’Aragó. Posseïa tres o quatre cases, vinyes, dos esclaus i objectes distingits, com un altar amb oratori i tapissos. Curiosament l’inventari no fa referència a cap taller ni a materials de pintor.

 

Per saber-ne més:

Ferré Puerto, Josep. Jacomart: Retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona, de Catí. València, 1997

 

Guardar