Sant Tomàs Becket, amic i opositor del rei

 
Londres, 1118?-Canterbury (Regne Unit), 1170
Activitat: Política  Grup5-Història                                                  
Àrea: Regne d’Anglaterra
 

Un normand ambiciós

Fill d’un mercader normand, el 1141 va entrar al servei de l’arquebisbe de Canterbury, Teobald de Bec. Satisfet de les seves gestions, el prelat l’envià a Bolonya i Auxerre per tal que estudiés dret canònic. Quan va tornar a Anglaterra, el 1154 fou nomenat ardiaca de Canterbury, un important càrrec eclesiàstic.

Canceller

Recomanat per Teobald de Bec, el rei Enric II l’escollí com a canceller, és a dir, la máxima autoritat civil per sota del sobirà (1155). Es convertí en un dels íntims del monarca i en l’exercici del seu càrrec, es revelà  com administrador competent i auxiliar eficaç per afermar el poder reial enfront la noblesa i l’alt clergat.

Arquebisbe

En morir Teobald, el rei el féu nou arquebisbe de Canterbury (1162), potser confiant que continuaria la seva política anterior. Res d’això, va renunciar al títol de canceller i des de llavors esdevingué defensor a ultrança de l’autonomia de l’Església. El 1164 Enric II va promulgar les constitucions de Clarendon, text legal que sotmetia la clerecia a la jurisdicció ordinària, prohibia l’excomunió sobre els oficials reials i exigia l’aprovació règia en les eleccions dels bisbes. Becket s’hi oposà i el rei va convocar un concili a Northampton per jutjar-lo.

Exili

Becket fugí a França. Va viure-hi sis anys, a Pontigny i a Sens, sota la protecció de Lluís VII de França i del papa Alexandre III. Al juny de 1170, Enric II va disposar que el seu hereu, Enric, el Jove, fos coronat com a cogovernant per l’arquebisbe de York en comptes del de Canterbury, com establia la norma. Poc després, en l’entrevista de Freteval s’acordà el retorn del prelat i la restitució dels seus béns. Malgrat això, al novembre Becket va excomunicar els bisbes que havien participat en la cerimònia de coronació.

Frescos de sant Tomàs Becket, a Santa Maria de Terrassa

Frescos de sant Tomàs Becket, a Santa Maria de Terrassa

Un fet destacat, l’assassinat

Ja a Anglaterra, no va absoldre el metropolità de York i els bisbes de Londres i Salisbury, cosa que enfurismà Enric II. Les seves paraules contra l’arquebisbe van incitar quatre cavallers a anar a Canterbury i exigir-li que se sotmetés a la voluntat del rei. Davant la seva negativa, fou mort a cops d’espasa dins la catedral el 29 de desembre.

Ressons del magnicidi

La mort de l’arquebisbe suscità immediatament la reacció popular. La seva tomba es convertí en un lloc de pelegrinatge i se li atribuiren molts miracles. El 1173 fou canonitzat; un any més tard, el rei anglès va fer penitència pública junt al seu sepulcre.

L’anècdota

El 1538 Enric VIII d’Anglaterra decretà la supressió dels monestirs. La tomba del sant a Canterbury fou arrassada, els ossos cremats i esborrat dels libres litúrgics el nom  d’aquell que havia combatut l’autoritat del rei. Actualment, el lloc de la tomba es recorda per un ciri encès permanentment.