Alfred de Wessex, el gran rei anglosaxó

 
Wantage (Gran Bretanya), 849-Winchester (Gran Bretanya), 899
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Regne de Wessex 

alfreddewessexDestí inesperat

Era poc probable que Alfred governés a Wessex, un estat al sud-oest d’Anglaterra, perquè era el fill benjamí del rei Etelwulf. No obstant això, la mort de tres dels seus germans grans que s’havien anat succeint en el tron, va dur-lo a ser proclamat rei el 871. Ja durant el govern del seu immediat antecessor, Etelred, havia exercit un paper destacat en les lluites contra els invasors danesos. De fet, Etelred comptava amb dos fills, però encara eren infants i en un període tan crític, fou escollit el seu germà per no afeblir la monarquia.

Un fet destacat, la batalla d’Edington

Des de 865 els danesos substitueixen les incursions en territori anglosaxó per la conquesta d’aquests regnes. A partir de 870, quan ja ocupaven els reialmes d’Ànglia de l’Est i Northumbria, van atacar Wessex. Els anys de combat se succeiren amb breus paus. El 878, els danesos aconseguiren gairebé controlar tot Wessex. Alfred es retirà als pantans d’Athelney on va reorganitzar les seves forces. Aquell mateix any, a la batalla d’Edington (878) obtingué una gran victòria que capgirà la situació. Els danesos es retiraren a Ànglia de l’Est i el seu cabdill, Gothrum, va acceptar el baptisme.

L’anècdota

El rei Alfred és protagonista de llegendes angleses. Una d’elles el situa als pantans d’Athelney, refugiat en una cabana de pastor, d’incògnit, després de perdre transitòriament el regne. Una dona preparava el pa i havia de sortir. Per això va demanar al rei que en vigilés la cocció, però ell estava capficat pensant la manera de recuperar els seus dominis. Quan va tornar, el pa s’havia cremat, i la dona, indignada, l’escridassà, renyant-lo per la seva ganduleria.

Assegurant el regne

A partir de la victòria d’Edington, les noves ofensives daneses, com la de 892, no van amenaçar seriosament Wessex gràcies a les reformes endegades per millorar la defensa del país. Es bastí una xarxa de poblacions fortificades (burhs) que s’estenien per tot el territori, s’organitzà una flota i es va refer el fyrd, la milícia d’homes lliures per disposar d’un contingent de tropes permanent. El 886 Alfred  va conquerir Londres als danesos i va estendre la seva influència sobre el regne veí de Mèrcia.

Cultura en la foscor

Tot i els temps difícils, no s’ocupà només de la guerra i la política, va ordenar una nova compilació de lleis i també s’interessà per millorar la cultura i l’educació al regne. S’envoltà de clergues instruïts, tant anglosaxons com vinguts del continent. Ell mateix va participar en la traducció a l’anglès antic d’obres llatines de pensadors com Boeci, sant Agustí o el papa Gregori I.

Anuncis