Attar, i si Déu fos un ocell?

Nixapur? (Iran), 1145?-Nixapur, 1221?

Activitat: Literatura. Religió

Àrea: Imperi de Khwarezm

 

Entre ungüents i pocions

Són escasses les dades fidedignes sobre Abu Hamid ibn Abu Bakr Ibrahim, poeta que ha passat a la posteritat amb el sobrenom d’Attar. Aquest mot significa apotecari o perfumer, i per això es creu que va exercir aquesta professió, que li hauria estalviat haver d’escriure poemes de circumstàncies, a sou de clients rics. Es creu que de jove havia viatjat molt, des d’Egipte a l’Àsia central i l’Índia, si bé després va establir-se altre cop a la ciutat natal, dedicat a la farmàcia i la literatura.

Sufista

Els escrits d’Attar, en llengua persa, són de caire religiós, emmarcats dins del sufisme, és a dir, de la mística islàmica. Proclama l’amor diví i la necessitat humana de dur una vida honesta i de renunciar als plaers terrenals i purificar-se per tal d’unir-se a Déu ja aquí al món. Attar no lidera cap moviment organitzat del sufisme ni participa de manera significativa en els cercles intel·lectuals. De fet, la fama de l’autor és pòstuma, es redescobreix a partir del segle XV.

attar-conferenciadelsocells,dehabiballa de sava,ms1600

Miniatura de La conferència dels ocells, pintada per Habiballa de Sava (vers 1600)

Un fet destacat, La conferència dels ocells (Mantiq al-tayr)

La seva obra cabdal, un extens poema narratiu, és un al·legoria sobre l’ànima humana que cerca la divinitat. S’hi explica la conversa dels ocells a fi de triar el seu rei i, sobretot, el llarg viatge que emprenen per trobar-lo. Finalment, després de grans penúries, només trenta ocells arribaran a veure l’au escollida, el simorg. El seu nom —“trenta ocells” — és revelador: indica la unitat entre els homes i Déu.

Tria d’obres

El llibre de l’aflicció (Mosibat nama) i El llibre de Déu (Elahi nama), altres dos poemes narratius; El llibre de la tria (Moktar nama), antologia de quartets ordenats temàticament; i Memorial dels sants (Tadhkirat al-awliya), escrit en prosa que recull biografies de místics musulmans.

L’anècdota

Potser va morir durant la conquista de Genguis Khan. Segons una llegenda, captiu Attar d’un soldat mongol, un va oferir una gran suma de diners per rescatar-lo. El militar ho rebutjà quan Attar va dir-li que podía obtenir encara un millor preu. Més tard, un altre el va voler comprar només amb un sac de palla, que Attar va aprovar, afirmant que era el que ell valia. El mongol, irat, el va matar.

La frase

“Com Attar, sóc dels jardins de Nixapur, però jo en sóc l’espina, ell n’era la rosa”  (de Katibi, poeta del segle XV).

Anuncis

Al-Maarri, el poeta cec

Maarrat al-Numan (Síria), 979–Maarrat al-Numan, 1058

Activitat:Literatura 

Àrea: Emirat d’Alep, Califat fatimita

 

Primers anys

Abu al-Ala Ahmad ibn Abd Allah, conegut com al-Maarri, sobrenom derivat del lloc de naixement, pertanyia a una família síria distingida, d’origen àrab. Als quatre anys quedà pràcticament cec per culpa de la verola. Això no impedí la seva formació, predominantment literària, impartida primer pel pare i més tard completada a Alep. El primer recull de poemes, L’espurna de l’encenedor (Saqt al zand), de refinament formal, mostra la influència del gran poeta al-Mutanabbi.

Bagdad

Els anys 1009 s’instal·à a Bagdad. Allà va relacionar-se amb els cercles intel·lectuals i literaris, participà en debats i va recitar els seus poemes. Tanmateix, l’any següent abandonà aquella ciutat. Potser el motiu fos la manca de diners, després de negar-se a ser un poeta cortesà, dedicat a escriure panegírics en honor dels potentats.

Reclusió

Al-Maarri es retirà a la població natal, vivint de manera  austera, centrat en l’escriptura. Aquest allunyament dels centres literaris no comportà l’oblit; s’intensificaren els intercanvis epistolars i s’aplegaren al seu voltant deixebles vinguts d’arreu del món islàmic.

Un fet destacat,  Obligacions més enllà del deure (Luzum ma la yalzam)

Aquest recull poètic agrupa poesies compostes durant la maduresa. El títol al·ludeix a les regles mètriques que s’autoimposa, més exigents que les usades correntment pels autors, cosa que evidencia el seu virtuosisme. Aquestes composicions breus són de caràcter filosòfic i religiós. L’autor es manifesta profundament pessimista i escèptic sobre el món i l’home, i crític contra les religions alhora que mostra un alt sentit moral.

Un viatger com Dant

Una de les obres més famoses d’al-Maari és L’epístola del perdó (Risalat al-ghufran), escrita el 1033. De caire satíric, retrata una viatge a ultratomba, retratant el paradís i l’avern, amb les criatures i els homes que hi habiten.

La frase

“No podem escollir néixer ni envellir,

ni viure, ¿Què ens queda per triar?”

 

“La religió, comerç de morts.

Per tant, objecte que no es pot vendre

entre els vius”

 

“La gent voldria que un imam s’aixequés

i prediqués des de la trona a la multitud silenciosa.

Il·lusió tramposa! No hi ha més imam que la raó,

la nostra guia de nit i de dia”

Al-Khansa, la poetessa beduïna

Aràbia Saudita, últim quart del segle VI-després de 644?

Activitat: Literatura    

Àrea: Medina

 

Desert

al-Khansa, de Khalil Gibran

Tumadir bint Amr és coneguda amb el sobrenom d’al-Khansa, que significa “de nas xato” o bé “gasel·la”. Pertanyia a la tribu dels Sulaim, que vivien al desert, al Najd, al centre d’Aràbia, nascuda dins d’una família il·lustre i rica, de la qual procedien diversos caps tribals.

Un fet destacat, les elegies fúnebres per als germans

Sovint enfrontades les tribus àrabs del desert, Sakhr i Muawiyya, germans d’al-Khansa van morir en aquests combats tribals. Tradicionalment les dones eren les encarregades de plànyer els morts, i al-Khansa crea poemes per honorar els germans i el pare difunts, que assoliran gran difusió.

La frase

“Érem com dues branques nascudes del mateix tronc,

on creixia la vegetació amb gran ufana.

Però quan un se sorprèn de les arrels profundes,

i del brancatge dens, carregat de fruits,

un destí cruel arrenca una de les branques.

El temps no respecta res, no perdona res”

Una nova fe

Probablement el 629 una delegació de la tribu dels Sulaim, es trasllada a Medina i allà, en presència de Mahoma, es converteixen a la nova fe. Segons la tradició, al-Khansa, hi participà, vestida amb les robes de dol que sempre duia, i el Profeta va celebrar els seus versos. Els fills d’al-Khansa van participar en les guerres per expandir la nova religió. Quatre d’ells moriren a la batalla de Qadisiyya (636), per la qual cosa el califa Umar hauria concedit una pensió a la mare.

Fama

L’alta reputació dels poemes d’al-Khansa s’ha mantingut al llarg dels segles. Van ser aplegats al segle IX, formant un recull d’uns mil versos. Les seves composicions, totes de caire elegíac (“marthiya”), generalment breus, mostren una alta càrrega emotiva amb una expressió rica, plena d’imatges innovadores, dotades de tendresa o de força i violència. Hi és present el lament i la pena inconsolable davant la mort.

Guardar

Guardar

Ibn Ixaq, el biògraf de Mahoma

Medina (Aràbia Saudita), vers 704-Bagdad, vers 767?

Activitat: Història       Grup3-Lletres

Àrea: Imperi omeia. Imperi abbàssida

 

Tradició

Muhammad ibn Ixaq ibn Yassar ibn Khiyar, conegut simplement com Ibn Ixaq (o Ibn Ishaq) era un musulmà de tercera generació. L’avi cristià era un captiu de guerra a l’Iraq, traslladat a Aràbia. Allà havia estat alliberat després de fer-se musulmà. Els  seus fills havien recollit testimonis sobre la vida del fundador de l’Islam i el seu nét Ibn Ixaq seguiria les seves passes.

Recórrer món

Als trenta anys Ibn Ixaq estudia a Egipte, a Alexandria. Torna a Medina, on polemitza amb el jurista Malik ibn Anas —qui posteriorment el qualificarà de mentider i impostor pels seus escrits— i viatja per Iraq abans d’establir-se definitivament a Bagdad, la nova capital. Allà treballa com a historiador al servei del califa al-Mansur.

Un fet destacat, la Vida del missatger d’Al·là (Sirat rasul Allah)

La fama d’Ibn Ixaq es fonamenta en  la seva biografia de Mahoma, el Sirat. Tanmateix, l’obra que es conserva no és el text sencer sinó una versió posterior abreujada i revisada, ja que el llibre original d’Ibn Ixaq era una història universal des d’Adam i Eva que mostrava l’acció salvífica de Déu al llarg de la història, amb la gran fita de Mahoma.

Mahoma i sant Gabriel

Mahoma i sant Gabriel

 L’anècdota

La biografia inclou, al costat de fets històrics, passatges llegendaris, alguns d’origen bíblic, per demostrar les qualitats excepcionals de Mahoma, que superen les dels profetes anteriors. Així, hi ha paral·lelismes clars amb els relats de la infància de Jesús, com l’Anunciació o la presència d’un estel que senyala el naixement del profeta.

Valor

L’obra d’Ibn Ixaq és la primera biografia extensa de Mahoma, amb un clar enfocament cronològic i narratiu. Alguns autors com Malik ibn Anas qüestionen algunes de les seves fonts provinents de jueus i cristians conversos. Amb tot, es convertí en un referent, en el model biogràfic del Profeta seguit per la majoria d’historiadors musulmans.

Guardar

Al-Masudi, l’Heròdot dels àrabs

n. Bagdad, vers 895-Fustat, El Caire, 956 o 957
Activitat: Història. Geografia Grup3-Lletres
Àrea: Imperi abbàssida

 

Bons orígens

Poques dades es coneixen de la vida d’Abul Hasan Ali ibn Husain ibn Ali al-Masudi, extretes bàsicament de les seves obres. Tenia avantpassats que havien format part dels anomenats companys de Mahoma, és a dir, els primers que havien abraçat la fe musulmana. Més tard la seva família s’havia instal·lat a Bagdad, on probablement fou educat.

Recórrer món

Al-Masudi fou un gran viatger, per bé que se n’ignora l’abast real dels seus viatges. Recull dades de molts llocs i societats, però es fa difícil destriar el que sap per experiència directa del que coneix a través de fonts de segona mà. L’àrea geogràfica descrita es vastíssima: Pèrsia, Síria, Armènia, les ribes de la mar Càspia, Egipte, Palestina, la península aràbiga, la costa oriental africana, Madagascar, Índia, Sri Lanka, la Xina…

Un fet destacat, Els prats d’or (Muruj al-dahab)

És l’obra mestra d’al-Masudi, un estudi de geografia i d’història del món, des de la Creació fins el 947, probablement l’any en què va acabar el llibre. No limita les dades a fets militars i polítics, també descriu els costums, l’economia i les religions dels pobles, presentant els fets de manera amena, a través de narracions i d’anècdotes.

al-Masudi

Els prats d’or

Talents

En els seus escrits demostra una ment inquisitiva i oberta. No repeteix acríticament la tradició històrica anterior, sinó que analitza les fonts i els esdeveniments històrics, afegint-hi els coneixements obtinguts dels seus viatges. Destaca també per l’atenció cap als pobles no islamitzats, com Grècia, Roma i la Índia, que tracta amb relativa imparcialitat. Els seus comentaris sobre el cristianisme o l’hinduisme palesen la seva curiositat intel·lectual i alhora la seva manca de prejudicis.

La frase

“El qui mai no ha deixat la llar i ha mantingut les seves recerques en l’àmbit restringit de la història de la seva pàtria, no és comparable al viatger valent que ha passat la vida explorant el món i cada dia ha afrontat perills excavant les mines del coneixement i rescatant de l’oblit fragments valuosos del passat” (extret d’Els prats de l’or).

Bai Juyi, simplicitat i compromís en la poesia

Taiyuan (Xina), 772–Luoyuang (Xina), 846

Activitat: Literatura Grup3-Lletres

Àrea: Imperi xinès Tang

Primers anys

D’una família pobra de poetes i petits funcionaris, Bai Juyi (o Po Chü-i) va seguir la tradició familiar, tot i que de manera tardana. No fou fins als 28 anys que va presentar-se als exàmens imperials per accedir a l’administració pública, que superà amb brillantesa.

La carrera

A diferència dels seus familiars, va exercir importants càrrecs, ja fos a Xian, la capital; ja fos en l’ambit provincial, per exemple, com a governador de Hangzhou (822-824) o alcalde de la metròpoli de Luoyang. La seva carrera no fou sempre ascendent, alguns cops va ser allunyat de palau, probablement pels seus escrits on denunciava els abusos dels poderosos i el sofriment del poble. Bai Juyi va relacionar-se amb altres mandarins poetes, com Yuan Zheng, l’amistat del qual va mantenir al llarg dels anys.baiujyi

Versos

Bai Juyi és un dels autors Tang més prolífics, del qual es conserven més de 2.000 poemes, escrits amb un llenguatge clar i entenedor, lluny de l’estil artificiós cortesà. La seva poesia té un propòsit moral, en ocasions de clara denúncia social. També elabora textos de lirisme íntim, sorgits de la contemplació de la natura o de les relacions amicals. La concisió, les notes d’humor, la delicadesa i el to compassiu envers els desafavorits caracteritzen la seva producció.

Un fet destacat, La cançó de la pena infinita

És un llarg poema narratiu ―un dels més famosos de la literatura xinesa― que explica fets succeïts alguns anys abans de néixer el poeta. Narra la relació amorosa de la concubina Yang Guifei i l’emperador Tang Xuanzong, i el seu final tràgic.

Acaballes

Els seus últims anys va viure retirat a Loyangi s’acostà al budisme. Cada etapa vital del poeta es reflecteix en els seus versos, també en els escrits durant la vellesa. Traspuen, malgrat la pèrdua de familiars i amics, el seu ànim conforme i serè davant la mort.

Tria d’obres

Els crisantems al jardí de Llevant (812), poesia sobre el pas del temps ;La cançó del llaüt (815), llarg poema narratiu; El venedor de carbó; Un cant foll a les muntanyes.

La frase

“Un regal arribat d’Annam:

una cacatua vermella.

Els colors són del presseguer

florit i parla com els homes.

Li han fet allò que se sol fer

amb els savis i els eloqüents.

L’han tancat darrere els barrots

d’una gàbia i allà s’està”.

Per saber-ne més:

Bai Juyi. Versions de Bai Juyi. Traducció de Marcel Riera. Barcelona, 2013

Andreu Febrer, el traductor diví

 
Vic, entre 1375 i 1380-m. entre 1437 i 1444
Activitat: LiteraturaGrup3-Lletres
Àrea: Corona d’Aragó

  Una nova lletra

Casa natal de Febrer a Vic

Casa natal de Febrer a Vic

Membre d’una família de menestrals rics, no exercí l’ofici mercantil del seu pare, es formà com a home de lletres, seguint l’exemple del seu oncle, Jaume Callís, un gran jurista. El 1398 ja treballava a la cancelleria reial de Barcelona, d’escrivent, però no hi durà gaire temps malgrat la seva traça literària.

Home del rei

Aquell mateix any participà en una expedició contra els moros ordenada pel rei Martí, l’Humà. Posteriorment va servir també el seu fill, Martí, el Jove, i més tard el rei Alfons, el Magnànim, amb tasques diplomàtiques i militars. Al llarg dels anys se li confiaren negociacions amb el rei de França, el control de castells italians o el càrrec d’algutzir del regne sicilià. El 1420 va combatre en una campanya contra els rebels sards, al costat d’altres poetes com Ausiàs Marc i Jordi de Sant Jordi.

Obra poètica i estil

La seva obra original, composta entre 1390 i 1400, consta de dues cançons de croada ―poemes per encoratjar els cristians en lluita contra els infidels―; dos panegírics a les dames de Cardona, i a Maria, reina de Sicília; i onze poesies amoroses dirigides a Na Beatriu, una dama de qui no en sabem res. Febrer utilitza un català artificiós, encara molt aprovençalat i manté els tòpics de l’amor trobadoresc.

L’anècdota

El poeta va ocupar-se també de missions diplomàtiques de caire secret. Així, documents de la cancelleria datats el 1427 esmenten que, seguint ordres reials,  Febrer feia un viatge, però no se n’indica el destí. Les informacions són molt vagues: “viatja a parts ultramarines” o “per certes parts del món…”

Un fet destacat, la versió catalana de la Divina Comèdia, de Dant

Febrer va acabar el 1429 la traducció de la gran obra de Dant, la primera feta en català. L’any anterior havia estat versionada en castellà per Enrique de Villena; ara bé, l’obra de Villena només recull la part de l’Infern i és en prosa, mentre que la de Febrer tradueix en vers l’obra sencera. Molt fidel al text italià, manté l’estructura original de tercets hendecasíl·labs de rimes alternades.

La frase

“En lo mig del camí de nostra vida

me retrobé per una selva escura,

que la dreta via era fallida.

Hay! Quant a dir qual era és cosa dura

esta selva salvatge, aspra e fort

que’l pensament nova por me procura”

(primers versos de la Divina Comèdia).

 

“Mosén Febrer fizo obras nobles, e algunos afirman aya traydo el Dante de lengua florentina en catalán, no menguando punto en la orden del metrificar e consonar” (del marquès de Santillana).

 Per saber-ne més:

Andreu Febrer. Poesies. A cura de Martí de Riquer. Barcelona, 1951

Dant Alighieri. Divina Comèdia. Versió catalana d’Andreu Febrer. Barcelona, 1974-1988