Matilde de Canossa, defensora del papa

 
Nord d’Itàlia, 1046–Bondone di Roncore (Itàlia), 1115
Activitat: Política   Grup5-Història                                                 
Àrea: Regne d’Itàlia (dins del Sacre Imperi Romanogermànic)
 

El major vassall de l’imperi a Itàlia

El seu pare era Bonifaci, marquès de Toscana. En morir, la vídua, Beatriu, concertà matrimoni amb Godofred, duc de l’Alta Lorena; més tard  es casà Matilde amb el seu germanastre, Godofred, el Geperut. Als trenta anys, morts els seus parents directes, els dominis de Matilde abastaven la Lorena i sobretot un territorio vastíssim del nord d’ Itàlia.

Un fet destacat, la humiliació de Canossamatildedecanossa

En la lluita pel control de l’Església entre el papa i l’emperador, Matilde fou partidària del papat. El conflicte s’agreujà en temps de Gregori VII: el papa excomunicà l’emperador Enric IV. L’excomunió trencava els vincles del sobirà amb els vassalls i davant el risc de perdre el tron, l’emperador va acceptar la mediació de Matilde. El 1077, en el seu castell de Canossa, el sobirà, vestit de penitent, va ser absolt pel papa després de demanar el perdó durant tres dies al ras.

L’anècdota

El clergat germànic, favorable a l’emperador, criticà obertament Matilde. En cartes fan esment del greu escàndol que susciten les relacions innecessàriament massa pròximes del papa Gregori VII amb la comtessa, i la dependència del pontífex de l’aristòcrata. L’Església –segons ells- és “administrada per un nou senat de dones”.

Enric IV

Malgrat l’aparent reconciliació de Canossa, el 1080 es reprengué la lluita entre papa i emperador. La comtessa, aliada al papa, va ser desposseïda de part dels seus estats per Enric IV, però no aconseguí sotmetre-la. Matilde prosseguí la lluita i el 1092 les seves forces van vèncer les tropes imperials a Canossa. Tres anys abans, sota el requeriments del papa Urbà II a fi de constituir un poder sòlid contra l’emperador, la comtessa, de 43 anys s’havia maridat amb Welf, duc de Baviera, un jove de 17; la unió no fructificà i se separaren vers el 1097.

Últims anys i cinc-cents més enllà

Després del traspàs d’Enric IV (1106), milloraren les relacions de Matilde amb el nou emperador. En 1111 es reconcilià formalment al castell de Bianello amb Enric V, qui la reconegué altre cop com a gran senyora feudal. Va ser enterrada al monestir de San Benedetto di Polirone, prop de Màntua, però el 1634 el papa Urbà VIII ordenà el trasllat de les despulles a Roma per ser sepultada a Sant Pere del Vaticà.

La frase

“En aquest moment, entre les dones, només la comtessa Matilde menyspreà el poder i l’astúcia del rei, a qui s’oposà fins i tot amb la força de les armes…, superant els homes pel seu esperit virtuós” (del cronista Hug de Flavigny).