Sant Gregori de Tours, historiador dels francs

 
Clarmont d’Alvèrnia (França), 538 o 539–Tours (França), 594
Activitat: Història Grup3-Lletres                                                   
Àrea: Regnes francs
 
Una família clerical

Gregorius Florentius va néixer en una familia pertanyent a l’antiga noblesa gal·loromana, molts membres de la qual ocuparen importants càrrecs eclesiàstics als regnes francs. Precisament foren dos oncles, els bisbes sant Gal i Niceci, qui s’ocuparen de la seva educació.

De tal buc, tal eixam

GregorideToursAls 25 anys fou ordenat diaca pel seu parent Eufroni ,i als 34, fou elegit bisbe de Tours a instàncies del rei franc Sigebert. Va participar activament en la vida política del seu temps, dominada per les lluites entre els hereus del rei Clotari I. La seva relació amb els monarques francs fou molt diversa, des de l’hostilitat de Khilperic I fins a l’estima de Gonthram, de qui fou conseller. Va viatjar molt, tenint un paper destacat als freqüents concilis de l’Església franca.

Un fet destacat, la Història dels francs (Historia francorum)

La seva gran obra és la Història dels francs, tot i que el seu veritable títol és Els deu llibres de les històries (Decem libri historiarum), que es correspon més amb l’abast de l’obra. Explica fets des de la creació del món, tot i que la part més extensa i interessant és la que tracta de la França del s. VI. Tanmateix, cal tenir present que Gregori no pretén explicar només uns esdeveniments sinó que transmet la seva visió de la història, encaminada a l’establiment d’una societat cristiana governada pels reis amb l’estreta col·laboració dels bisbes.

Tria d’obres

De virtutibus sancti Martini episcopi, relació de prodigis atribuïts a aquest sant; Liber vitae patrum, on recull una vintena de biografies d’eclesiàstics gals.

L’anècdota

El 573 Gregori –tal com ell ho testimonia-  va patir de disenteria. El remeis del seu metge Armentari no el curaven i la malaltia s’agreujava. Per això va demanar que agafessin pols de la tomba de sant Martí, i li preparessin un beuratge. Tres hores després ja s’havia guarit.

La frase

“Vull recordar el passat per tal que sigui conegut i útil per al futur; per bé que el meu estil és rude, sóc incapaç de callar davant les lluites entre els impius i els fidels” (extret del prefaci d’Història dels francs).