Sant Ot, Cluny pren volada

 
n. França, vers 880-Tours (França), 942
Activitat: ReligióGrup2-Raó
Àrea: Regne de França

Un jove noble

Aristòcrata, va ser educat a la cort del duc Guillem I d’Aquitània. Als dinou anys fou nomenat canonge de Sant Martí de Tours. Després visqué uns anys a París a fi de completar la seva formació; tanmateix, tornat a Tours, va renunciar a la canongia per fer-se monjo benedictí el 909 a Baume-les-Messieurs, on s’encarregaria de l’escola monacal.

L’anècdota

ododecluny

L’abat Bernó, que l’havia instruït en la vida religiosa, abans de morir (927) repartí els monestirs que dirigia entre el seu nebot i Ot. El segon es quedava amb els de  Massay, Déols i Cluny. Algun expert sosté que la partició  fou necessària perquè alguns convents rebutjaven Ot per la seva excessiva severitat. De fet, el de Baume, on s’hi havia estat, va ser donat al nebot de Bernó.

Corrent reformista

Ot (o Odó) fou l’abat de Cluny entre el 927 i el 942, quan esdevingué ja un monestir rellevant. Cluny impulsa la reforma dels costums monacals, d’acord amb l’observància estricta de la regla de sant Benet de Núrsia. En realitat, el seu programa no restaura la regla original, sinó l’adaptació de Benet d’Aniana del segle VIII amb alguns canvis, com una pràctica més rigorosa del silenci en la vida quotidiana dels monjos i l’augment del temps de pregària i de la salmòdia.

La frase

“Els cantors litúrgics, amb les seves modulacions, expulsen  tots els desitjos diabòlics dels que els escolten” (extret de Conferències).

Un fet destacat, la confirmació papal dels privilegis de Cluny

Ot va garantir l’estatus dels seus centres gràcies als privilegis obtinguts dels reis francesos i sobretot dels papes coetanis, com Joan XI qui, el 931, confirma la llibertat d’elecció de l’abat de Cluny, feta pels seus monjos sense intromissions d’altres poders. A més, també li atorga la facultat d’incorporar monjos provinents d’altres abadies que volguessin seguir el model cluniacenc.

Creixement

Aprofitant la fama de santedat d’Ot i les seves connexions familiars, Cluny s’expandeix per Borgonya, Aquitània i nord d’Itàlia. Funda nous monestirs i també introdueix els seus costums reformadors en cenobis antics, com Fleury o el romà de Sant Pau Extramurs, si bé aquests generalment mantenen la seva independència. Odó fou canonitzat un segle més tard per Gregori VII, abans monjo cluniacenc.

Tria d’obres

Conferències (Collationes); Occupatio, un poema de tema bíblic; Vida de sant Gerard d’Orlhac; se li atribueixen també algunes obres musicals.

Anuncis