Cernache do Bonjardim (Portugal), 1360-Lisboa (Portugal), 1431
Activitat: Guerra 
Àrea: Regne de Portugal
Un noble més
Membre de la noblesa, fill bastard del prior des cavallers hospitalers de Portugal, fou legitimitat de ben petit i, en conseqüència, va rebre la formació cavalleresca pròpia del seu grup social. Als tretze anys entra a la cort com un dels patges de la reina i posteriorment seria ordenat cavaller. Als setze, el pare l’esposa amb una vídua rica per millorar la seva posició. Vidu encara jove (1387), mai no es torna a casar.
La disputa d’un reialme
La mort del rei Ferran I de Portugal sense hereus barons (1383) provoca una greu crisi política. Joan I de Castella, casat amb Beatriu, filla del difunt, reivindica el tron portuguès. Un germanastre de Ferran I, Joan també el reclama. Álvares Pereira participa en el conflicte al costat de Joan. Arran dels seus èxits militars, Joan li permet de crear un exèrcit propi i d’atorgar terres i castells als seus homes durant les campanyes. El 1384 frena l’avenç dels castellans a la batalla d’Atoleiros.
Estàtua de Nuno Álvares Pereira, de L. Almeida (1968)
Un fet destacat, la batalla d’Aljubarrota (1385)
El pretendent portuguès és coronat com a Joan I de Portugal a les Corts de Coïmbra (1385), i nomena Álvares Pereira com a conestable, el màxim càrrec militar, qui prefereix les ofensives i les batalles campals als setges. L’agost de 1385 un exèrcit liderat pel rei castellà envaeix Portugal. Malgrat probablement quintuplicar les tropes portugueses, Alvares Pereira obté una victòria decisiva que consolida el tron del nou rei portuguès. A l’octubre, en territori castellà, els venç altra vegada a Valverde.
L’anècdota
Home molt pietós, fins i tot durant les operacions militars. En campanya s’envolta de capellans i frares, practica el dejuni, assisteix a la missa diàriament, venera l’hòstia consagrada en un altar portàtil o bé organitza cerimònies litúrgiques solemnes en les festes. A la seva bandera s’hi representen les imatges del Crist crucificat, la Mare de Déu, sant Jordi i sant Jaume. Seguint l’ideal cavalleresc, tracta amb clemència els vençuts a la batalla.
Canvi de vida
Fruit dels triomfs, el rei el recompensa amb tres comtats i un gran nombre de terres i privilegis fins esdevenir el senyor més ric i poderós del regne. Tanmateix, el 1423 renuncia a títols i béns per ingressar com a frare carmelita, amb el nom de Nuno de Santa Maria, al monestir del Carme (Lisboa), que havia fet construir. Escull el rang més baix, el de frare donat, dedicat a la pregària, el repartiment d’aliments als pobres i la cura dels malalts. Fou canonitzat pel papa Benet XVI el 2008.
Figures singulars, 500-1500 