Adam de la Halle, músic i dramaturg

 
Arràs (França), 1245-1250–Nàpols?, 1285-1288
Activitat: Música     Grup4-Art                                                
Àrea: Regnes de França i Nàpols
 
L’anècdota

Com altres autors medievals, fou conegut amb altres noms: Mestre Adam, Adam d’Arràs… El més freqüent fou Adam le Bossu (el Geperut), un nom que probablement adoptà la seva família per distingir-se d’altres Halle de la ciutat. En tot cas, Adam en una de les seves obres diu que “m’anomenen Geperut, però no en sóc.”

Amb poques dades

D’una família burgesa afincada a Arràs, de jove va estudiar a París. Més tard, va tornar a la població natal, on va casar-se amb Maroie, la inspiradora de part de les seves composicions amoroses. Vers el 1280 va entrar, com a poeta i músic,  al servei del comte Robert II d’Artois, a qui acompanyà al regne de Nàpols per ajudar al seu sobirà, Carles d’Anjou, que havia perdut Sicília, revoltada i presa pels catalans. El músic va passar els seus darrers anys a la cort napolitana.

Monòdia

L’obra d’Adam de la Halle comprèn tant obres a una sola veu com polifòniques. Entre les primeres, 36 cançons i 18 jocs partits (jeu partis), una composició creada entre dos músics. Un presenta el tema en una estrofa, i l’altre respon en la següent, i així de manera successiva. Molts dels seus jocs partits tenen al poeta Jehan Bretel com a contrincant.

La polifoníaadamdelahalle

Adam de la Halle és un dels últims trobadors―en realitat era un” trouvère”, ja que escrivia en francès antic, no en occità―, però no es limita a compondre cançons monòdiques. Gràcies a la formació musical rebuda, probablement durant la seva estada a París, és un dels autors que introdueix la polifonia en obres de caire profà. Així crea motets i rondeaux a tres veus de caire amorós.

Un fet destacat, els drames seculars

D’igual manera, escriu algunes de les primeres peces teatrals franceses sense finalitat religiosa. Le jeu de la feuillée (1275-1276) és una sátira on ridiculitza personatges coneguts de l’Arràs del seu temps. Encara que hi trobem cançons, és en Le jeu de Robin et Marion on la música té més relleu. Dramatitza la trobada d’un cavaller amb una pastora que, enamorada del pastor Robin, defuig el noble. Algunes de les cançons que s’intercalen provenen de tonades populars. És valuós aquest precedent d’obra dramàtica musical car no va tenir cap continuador coetani.

Per saber-ne més:

Música. De madame vient.

http://www.youtube.com/watch?v=x8InhEBCf_A&feature=player_detailpage