Sankara, el sistematitzador de l’hinduisme

Kalady? (Índia), s. VIII-Kedarnath? (Índia), s. VIII

Activitat: Filosofia. Religió

Àrea: Regnes indis

 

Boires

Les dades biogràfiques sobre Sankara (o Xankara), entreteixides amb llegendes, de vegades contradictòries entre si, provenen de textos molt posteriors. Una tradició indica que va viure 32 anys, entre 788-820, però la tesi actual dominant el situa una mica abans, nascut a la primera meitat del segle VIII. Sembla que procedia del sud de l’Índia. Membre de la casta dels sacerdots, orfe de pare quan era infant, abandonà ben aviat la família per incorporar-se als “sannyasins”, ascetes rodamons.

Ensenyaments i difusions

Al riu Narmada es feu deixeble de Govinda, que l’introduí en l’estudi profund dels textos sagrats de l’hinduisme. Posteriorment viatjà arreu de l’Índia, escrivint, ensenyant i debatent amb altres mestres espirituals, també d’altres religions. Preconitzà la reforma religiosa, atacant el ritualisme i els sacrificis cruents d’alguns grups hinduistes. Per difondre les seves idees, va fundar diversos monestirs  —Badari, Dvaraka, Puri, Srnegeri…— ubicats en zones ben distants, per cobrir tot el territori indi.

Síntesi

En els seus escrits examina detalladament les creences hinduistes, exposant de manera raonada cada element i donant lloc a un conjunt doctrinal coherent i sistemàtic, que l’acredita com una de les figures més insignes del pensament indi. Sankara pregona un déu impersonal, diferent de les seves manifestacions parcials, concretades en el ric ventall de divinitats que es veneren.

Un fet destacat, l’escola de pensament Advaita Vedanta

Sankara segueix l’Advaita Vedanta, escola hinduista que rebutja una concepció dualista del món, material i espiritual, i defensa un principi absolut, immutable i etern, que anomena Brahman, única realitat veritable. El món és una aparença i cada home, mitjançant l’ascetisme i la devoció, ha d’arribar a descobrir que també ell és Brahman per alliberar-se del cos mortal i integrar-s’hi.

L’anècdota

Entre altres recursos, utilitza al·legories per il·lustrar els seus pensaments. Així, explica que de nit, caminant per un camí un pot confondre una corda amb una serp. Encenent una foguera i apropant-s’hi, s’esvaeix la foscor i el neguit ja que es percep la naturalesa real de la corda. De la mateixa manera, el món sensible només és una il·lusió que se sobreposa i oculta Brahman.

Anuncis