Adelaida de Borgonya, pilar del Sacre Imperi

Orbe (Suïssa), vers 931–Seitz (França), 999

Activitat: Política

Àrea: Sacre Imperi Romanogermànic

 

De Borgonya a Itàlia

Descendent del rei Robert II de Borgonya i de Berta de Suàbia, va casar-se el 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia. Aquest primer matrimoni durà només tres anys a causa de la mort del marit. Havien tingut només una filla, Emma, que posteriorment esdevindria reina de França.

L’anècdota

El noble Berenguer d’Ivrea es proclamà nou rei d’Itàlia i per tal de legitimar la seva posició, va pretendre maridar Adelaida amb el seu fill Adalbert, cosa a la qual la vídua s’hi oposà. El 951 Adelaida fou empresonada en un castell. Després de 4 mesos de captiveri, aconseguí escapar gràcies a un tunel excavat pels seus partidaris. D’aquesta fugida novel·lesca en donen testimoni fonts coetànies.

Un fet destacat, la coronació imperial del 962

Adelaida demanà l’ajut militar del rei alemany Otó I, qui envaí Itàlia la tardor del 951. Es casà amb ella i es proclamà rei d’Itàlia a Pavia aquell mateix any. Després de noves campanyes, el 962, dominant les terres alemanyes i el nord i centre d’Itàlia, Otó I i la seva dona van ser coronats com a sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic pel papa Joan XII. L’emperadriu participa activament en el govern, acompanyant el sobirà en les expedicions italianes o bé enfortint els lligams entre els prelats i l’emperador.

Mare i àvia d’emperadors

Després del traspàs d’Otó I (973), el succeí com a sobirà Otó II, fill tingut amb Adelaida. Paulatinament la influència materna s’eclipsà, substituïda per la de Teòfan, la consort imperial. El 978 es retirà durant uns anys a Borgonya, on regnava el seu germà Conrad. El 983, mort son fill, el net Otó III tenia tres anys. Ella i Teòfan en defensaren els drets. La mare assumí la regència fins el 991, quan va morir; després esdevingué l’àvia la regent, entre el 991 i 995, any que Otó III fou major d’edat.

Amb l’Església

Adelaida es retirà de la cort el 996 i intensificà una activitat exercida com a governant, la fundació i restauració d’esglésies i convents, promovent el nou corrent monàstic reformador dels abats de Cluny. El 1097 el papa Urbà II la proclamà santa.

Anuncis