Cosme de Mèdici, banquer, polític i mecenes

 
Florència, 1389-Careggi (Itàlia), 1464
Activitat: Política. Economia    Grup5-Història                                           
Àrea: Florència
 
Diner crida diner

Membre d’una de les famílies italianes més riques, dedicada al comerç i la banca, a la mort del seu pare, Joan de Mèdici, engrandí encara més la fortuna familiar. Amb sucursals a grans ciutats europees, els seus negocis prosperaren, costejant les guerres i la vida luxosa d’aristòcrates, reis i fins i tot del papat. El Banc dels Mèdici esdevingué probablement el més important de tot el continent.

D’ambaixador a exiliatcosmedemedici

Va acompanyar l’antipapa Joan XXIII al concili de Constança (1414) i va viatjar després per terres germàniques i franceses. En tornar a Florència, s’inicià en la vida política com a ambaixador a Milà (1420), Lucca (1423) i Bolonya (1424). Obertament contrari a l’oligarquia que governava la seva ciutat, el 1433 fou detingut, exclòs durant deu anys de qualsevol càrrec públic i expulsat de la república. Cosme s’instal·là primer a Pàdua i més tard a Venècia.

Senyor de Florència

Un any més tard, al setembre de 1434 tornava a Florència gràcies als seus diners. Els enemics van ser forçats a abandonar la ciutat i ell, malgrat aparentment mantingué la ficció republicana, s’ensenyorí de l’estat. Durant 30 anys mai no va ocupar els més alts càrrecs públics, sempre en mans, però, dels seus partidaris més fidels. També va crear noves institucions, com el Consell dels Cent (1458) per afermar el control sobre la república.

Un fet destacat, el tractat de Lodi

En política exterior, Cosme tractà d’impedir l’hegemonia d’un estat, ja fos Milà o Venècia, sobre el nord d’Itàlia, i alhora va potenciar el paper de Florència. Per això, proposà i obtingué del papa que el concili ecumènic per tractar la unió de les Esglésies catòlica i ortodoxa se celebrés a la seva ciutat (1439). Aliat amb Francesco Sforza, duc de Milà, fou un dels responsables del tractat de Lodi (1454), que acordava la pau amb Venècia i, més encara, establia una política d’equilibri entre les cinc potències italianes: Milà, Venècia, Florència, Nàpols i els Estats Pontificis.

Una nova Atenes

Fent ús de manera esplèndida de la seva fortuna va transformar Florència en la capital cultural d’Itàlia. En l’àmbit intel·lectual va contribuir a la difusió de l’humanisme, comprant manuscrits grecollatins, fundant institucions com l’Acadèmia Neoplatònica i contractant pensadors com Marsilio Ficino. També embellí la ciutat amb grans edificis com el Palau Mèdici, de Michelozzo, o el convent de Sant Marc, i  va prodigar els encàrrecs a artistes com Fra Angelico o Donatello.

La frase

“En els cinquanta anys que he passat guanyant diners i gastant-los, m’he adonat que és molt més divertit gastar-los que guanyar-los” (de Cosme de Mèdici).

Anuncis