Teresa de Cartagena, escriptora sorda i eloqüent

Burgos, entre 1420 i 1425–m. Burgos?

Activitat: Literatura Grup3-Lletres

Àrea: Regne de Castella

 

L’anècdota

Era néta de Salomó Ha-Leví, l’antic gran rabí de la ciutat de Burgos, que s’havia convertit al cristianisme el 1390 amb el nom de Pablo de Santa María, i anys més tard va ser nomenat bisbe. El cognom de Teresa potser deriva de la primera seu episcopal que va ocupar el seu avi abans de passar a ser bisbe de la ciutat burgalesa.

Al convent                                                             

De família culta i rica, la noia va estudiar un temps a Salamanca. Posteriorment, el 1445 ingressa al convent de les clarisses de la ciutat natal, però quatre anys més tard aconsegueix dispensa pontifícia per passar a l’orde cistercenc, al monestir de Las Huelgas, gràcies a la intervenció del seu oncle Alonso de Cartagena, bisbe de Burgos. Des del claustre, la monja manté correspondència amb Gómez Manrique, un dels principals escriptors de l’època.

Monestir de Las Huelgas (Burgos)

Monestir de Las Huelgas (Burgos)

Un fet destacat, Arboleda de los enfermos

Després d’una greu malaltia, Teresa va quedar-se sorda. Vint anys més tard va escriure l’Arboleda de los enfermos, obra amb la qual dóna un nou sentit a la vida, que supera l’angoixa i la incomunicació que genera la sordesa. La malaltia l’ha apartat de les distraccions de la vida mundana per concentrar-se en les alegries de l’estudi i de la vida espiritual. El llibre demostra l’erudició de la religiosa, amb nombroses citacions bíbliques i patrístiques, i denota sinceritat, expressant experiències religioses íntimes.

La frase

“Cerró las puertas de mis orejas por donde la muerte entrava al ánima e abrió los ojos del entendimiento e vi e seguí al Salvador”.

Una apologia de les dones escriptores          

Va escriure una segona obra, Admiración operum Dei (De les obres de Déu), com a reacció davant la crítica d’alguns intel·lectuals. Consideraven que el seu llibre anterior no havia pogut ser escrit per una dona. Teresa de Cartagena hi reivindica la condició femenina, la seva capacitat intel·lectual i literària, equiparable a la dels homes.

Anuncis