Olga de Kíev, la primera governant russa

 
m. Kíev (Ucraïna), 969
Activitat: PolíticaGrup5-Història
Área: Gran Principat de Kíev
 

Orígens incerts

Les cròniques, escrites més d’un segle després dels fets explicats, són contradictòries pel que fa al seu naixement. Segons unes, va néixer a Pskov, al noroest de Rússia, de pares víkings, cosa que explicaria el seu nom, adaptació de l’escandinau Helga; altres sostenen que era filla del rei búlgar o d’un príncep rus. En qualsevol cas, es va casar amb Ígor, gran príncep de Kíev, i no desenvolupà un paper notable fins el traspàs del marit.

Un fet destacat, la regència en la minoria d’edat de Sviatoslav

El 945 Ígor va morir en una revolta dels eslaus drevlians, un poble al noroest de Kíev. Amb un fill petit de només tres anys, la princesa Olga es convertí en regent fins el 962. Primer va actuar amb energia contra els rebels, escapçant la revolta amb l’execució dels seus dirigents. Després, substituí en els seus dominis l’antic viatge de recaptació del gran príncep, de periodicitat anual, per un sistema de tributació menys arbitrari, a càrrec de funcionaris instal·lats en cada territori.

Repressió dels eslaus drevlians

Repressió dels eslaus drevlians

Entre Roma i Constantinoble

Olga es convertí al cristianisme, però el seu fill Sviatoslav, com la majoria dels seus súbdits, no renuncià al déus pagans. La princesa va viatjar el 954 o el 955 fins a Constantinoble on fou rebut per l’emperador Constantí VII. No obstant això, no aconseguí el seu propòsit de establir una església autònoma a Kíev. Potser per això, el 959 va fer gestions amb l’emperador germànic Otó I, que tampoc reeixiren.

El poder en dues mans

Quan Sviatoslav fou major d’edat, la seva mare no va abandonar completament les tasques de govern. En les seves llargues campanyes, ella s’ocupava de la política interior. El 968, la capital fou assetjada pels turcs petxenegs. Olga va dirigir la defensa i aconseguí resistir fins a la tornada de Sviatoslav. Morta poc després, fou enterrada d’acord amb el ritu cristià i, segles més tard, fou canonitzada per l’església ortodoxa.

L’anècdota

Les llegendes expliquen la fi dela revolta drevliana gràcies a l’astúcia i la crueltat de la princesa Olga, que va matar successivament ambaixadors, nobles, tropes i el poble sencer dels drevlians. En realitat, la crònica escrita per monjos pretén no reproduir uns fets històrics, sinó demostrar l’actuació brutal d’una sobirana pagana en contraposició al seu govern clement un cop convertida a la fe cristiana.

 
 
Anuncis