Jacopo della Quercia, precursor de Miquel Àngel

Siena (Itàlia), vers 1374–Siena, 1438

Activitat: Escultura    Grup4-Art

Àrea: Siena, Lucca, Bolonya
 
 
Primers temps

Nascut a Quercia Grossa, als afores de Siena, d’on prové segurament el nom pel qual se’l coneix, era fill de Piero d’Angelo, orfebre i escultor. El 1401 fou convidat a participar en el concurs per esculpir les portes del baptisteri de Florència, concurs que va guanyar Ghiberti; per tant en aquests anys ja tenia cert renom, encara que se n’ignora la seva producció.

Incomplidor

Va dur una vida força itinerant pel nord d’Itàlia, d’una ciutat a l’altra, treballant com a escultor. No complia amb els terminis d’execució de les obres perquè sovint en començava una sense haver enllestit les anteriors. Trigava molt, doncs, a fer les escultures, per la qual cosa va perdre encàrrecs. Dels dos panells del baptisteri de Siena encomanats només esculpí l’anunciació de Zacaries, el segon fou reassignat a Donatello.

Tomba d'Ilaria Carretto

Tomba d’Ilaria Carretto

L’anècdota

El 1413 fou denunciat, juntament amb el seu ajudant Giovanni d’Imola, de robatori, violació i sodomia, després d’haver-se embolicat amb la dona d’un mercader. Jacopo va poder fugir de Lucca, però el seu assistent no va tenir tanta sort: va estar-se a la presó durant tres anys. Fins el 1416 l’escultor no tornà a Lucca per seguir els seus encàrrecs, però provist d’un salconduit.

Un fet destacat, La portalada de l’església de S. Petronio

Des de 1425 fins a la seva mort va treballar en la decoració escultòrica de la portalada central de l’església de S. Petronio, a Bolonya, una de les seves obres mestres.  Destaquen els relleus del costat de les pilastres, amb escenes del Gènesi i la infància de Jesucrist. De visita a Bolonya (1494), Miquel Àngel admirà aquesta obra i alguns dels seus frescos de la Capella Sixtina recorden aquests dissenys.

Portalada central de l'església de Sant Petroni

Portalada central de l’església de Sant Petroni

L’estil

Figura de transició entre el gòtic i el renaixement, manifesta en la maduresa un estil molt propi: expressiu i naturalista, les seves figures vigoroses emanen força i moviment, lluny de les imatges dolces i serenes. Malgrat no pertànyer a cap escola i sense deixebles destacats, el seu art fou apreciat pels contemporanis i va morir ennoblit.

Tria d’obres

Mare de Déu amb l’Infant (1403-1408, catedral de Ferrara), la seva primera obra documentada; Tomba d’Ilaria del Carretto (1406?, catedral de Lucca); Font Gaia (1408-1419), la gran font pública ubicada en la plaça principal de Siena; Capella de la família Trenta (1421-1422, església  de S. Frediano, Lucca).

Anuncis