Giotto, el primer pintor “modern”

 
Florència o Colle de Vespignano, 1267?-Florència, 1337
Activitat: PinturaGrup4-Art
Área: Florència, Padua, Assís
 
L’anècdota

Segons la tradició fou Cimabue el seu primer mestre. D’acord amb la llegenda, l’artista el va descobrir un dia quan, cuidant un ramat al camp, l’infant Giotto s’entretenia dibuixant un xai en una pedra. Observant el seu talent innat, l’adoptà com a deixeble.

Assís

Les fonts documentals informen que Giotto va participar en les dues basíliques de Sant Francesc, a Assís; ara bé, no indiquen la seva activitat amb precisió. El tema que genera més polèmica és l’atribució dels frescos que narren la vida de sant Francesc, a la basílica superior, perquè presenten un estil força diferent als de la Capella Scrovegni, una obra indiscutible de Giotto. També s’observen intervencions de mans diferents, que podrien correspondre a membres del seu taller en les pintures franciscanes o en escenes bíbliques, a la basílica superior, o les de la Capella de la Magdalena, del temple inferior.

El bes de Judes (Capella Scrovegni)

El bes de Judes (Capella Scrovegni)

Un fet destacat, els frescos de la Capella Scrovegni

A parer dels crítics, és la seva obra mestra. Encomanada pel banquer Enrico Scrovegni, vers el 1305 l’artista va pintar completament l’interior d’aquest edifici situat a Pàdua. El programa iconogràfic conté una quarantena d’escenes sobre la vida de Jesucrist, de la Mare de Déu i els seus pares, sant Joaquim i santa Anna, i el Judici Final.

La fugida a Egipte (Capella Scrovegni)

La fugida a Egipte (Capella Scrovegni)

Tria d’obres

Crucifix (1290-1295?, església de Santa Maria Novella, Florència); Mare de Déu en majestat (1310?, Església de Tots els Sants (o d’Ognissanti), Florència, ara a Galleria degli Uffizi); Frescos de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista (1318-1322?, Capella Peruzzi, església de Santa Croce, Florència);Tríptic Stefaneschi (1320, Museus Vaticans).

 

Mare de Déu en majestat (Ognissanti)

Mare de Déu en majestat (Ognissanti)

Un estil diferent

Giotto deixa enrere la influència bizantina i conrea un estil innovador que busca la reproducció fidel de la realitat, tant respecte a les figures, amb efectes de volum als vestits, com pel que fa a l’espai, aplicant una perspectiva primitiva. Els seus personatges, mitjançant els rostres i els gestos dinàmics traspuen emocions, es caracteritzen per l’expressivitat.

Mestre acreditat i requerit

A banda d’estades a Roma, Rímini, Nàpols, Milà, etc., de les quals tenim pocs vestigis, la producció conservada prové sobretot de Florència, fruit d’encàrrecs de l’Església o bé de grans financers com els Bardi i els Peruzzi, pels qui decora les capelles familiars. El 1334 fou nomenat arquitecte de la catedral i en projectà el campanar, si bé només va acabar la base. Reflex del seu prestigi, quan va morir fou sepultat a la catedral, honor excepcional en aquella època envers un artista.

La frase

“Tan fidel és Giotto a la natura que qualsevol cosa que pinta té l’aparença no d’una reproducció sinó de la cosa mateixa, per la qual cosa sovint els ulls dels espectadors confonen les seves imatges amb la realitat” (extret del Decameró, de Boccaccio).